'L'estafa d'Andorra', el divisiu documental sobre Banca Privada d'Andorra

BarcelonaQuè porta un nord-americà a fer un documental sobre Andorra i la liquidació de Banca Privada d'Andorra? Segons Eric Merola, director del documental L'estafa d'Andorra (Andorra Hustle), és l'interès per un "país del qual no havia sentit parlar mai i d'un petit banc del qual no havia sentit parlar mai" que servia com a exemple de com "el Tresor dels Estats Units ha acabat acusant petits bancs de blanqueig de capital però, en canvi, mai ha aplicat la llei a grans bancs com HSBC".

L'any 2015, l'Institut Nacional de Finances andorrà va intervenir la Banca Privada d'Andorra (BPA) després de rebre una denúncia dels Estats Units per presumptes actuacions de blanqueig de capitals. El departament de Delictes Financers i Control del Tresor (FinCEN) dels Estats Units va emetre un comunicat en què assegurava que els alts càrrecs de BPA van facilitar, sent-ne "coneixedors, transaccions en nom de blanquejadors de diners que actuaven per a organitzacions criminals transnacionals".

Estrenat a finals d'agost, el documental de Merola, que es pot veure a YouTube i Amazon, ha estat envoltat de diferents polèmiques i crítiques. Un dels punts polèmics és el clar posicionament del documental de Merola a favor dels directius de BPA. El director, que ha dedicat un any i mig a la producció, assegura que quan van començar a treballar-hi "no estava segur de si BPA era innocent o culpable, perquè si llegies els mitjans semblava bastant evident que eren culpables". Merola, però, assegura que després de passar "centenars d'hores analitzant documentació i entrevistant els banquers i els seus advocats", està convençut de la seva innocència.

A L'estafa d'Andorra només hi tenen veu els denunciats, segons Merola perquè les altres parts implicades no van voler participar o mai van respondre les peticions que els va fer arribar, tot i que en el documenal això no s'explicita. "Vaig contactar totes les institucions d'Andorra", assegura el director. Més enllà d'aquest aspecte, mitjans andorrans com Ara Andorra o Poble Andorrà assenyalen que el documental omet parts fonamentals del cas com la vinculació del banc amb el cas Odebrecht, la constructora brasilera que va subornar polítics i alts càrrecs de diversos països llatinoamericans.

L'estafa d'Andorra vincula el cas de Banca Privada d'Andorra a l'independentisme català assegurant que, en part, es va decidir acabar amb el banc per intentar embrutar la reputació d'alguns polítics independentistes.

Un altre dels motius de polèmica va ser la desaparició de L'estafa d'Andorra del motor de cerca d'Amazon, la plataforma on es pot veure, per motius desconeguts, tal com va denunciar Merola. La desaparició va provocar que a les xarxes socials circulés la brama que havia estat censurat. "Jo mai he parlat de censura, simplement vaig dir que, degut al momentum de la pel·lícula i que molta gent tenia problemes per trobar-la a Amazon, la penjaria a YouTube", explica Merola, que remarca que no hi ha cap prova que li permeti dir que el seu documental ha estat censurat. El compte oficial del documental a Twitter, però, sí que insinuava una censura assegurant que la desaparició era fruit de "raons que ningú pot explicar".