L’endemà de l’apagada de la TDT

BarcelonaLa TDT es va vendre com una panacea audiovisual que havia de garantir als espectadors una oferta extensa de canals gratuïts. Però la clausura les pròximes hores de nou canals d’àmbit estatal suposa una nova desertització del dial, que ja s’ha cobrat un bon grapat de víctimes en l’àmbit local. A més, la situació es pot agreujar si prospera un contenciós que afecta vuit canals més. Aquestes són algunes preguntes (amb resposta) sobre el futur immediat de la TDT.

Quins canals tanquen i quan ho faran?

El Suprem va fixar el 6 de maig com a data límit per tancar nou canals de la TDT atorgats sense concurs. Però les cadenes han interpretat de manera diferent aquest ultimàtum. Així, Nitro, Xplora i La Sexta 3 seran els primers que es fondran a negre, ja que ho faran aquesta mitjanit. Mediaset, en canvi, esgotarà el termini i s’esperarà fins a les 23.59 de demà abans de desendollar La Siete i Nueve. Durant les pròximes hores també desapareixeran quatre canals de telebotiga. Però per fer el recompte de canals que hauran desaparegut cal incloure-hi també els que, davant la incertesa jurídica generada, s’han retirat del dial i s’han mudat -sisplau per força- a terrenys menys hostils que la TDT. És el cas d’AXN, MTV o Intereconomía.

¿La resta tenen garantida la continuïtat?

No. Hi ha un altre procés judicial en marxa que afecta vuit canals més. Si el Suprem segueix la mateixa lògica jurídica, també hauria de desembocar en una ordre de tancament. Però les cadenes confien a trobar una solució pactada amb el govern espanyol per poder regularitzar la situació d’aquests canals, que es van atorgar també en el seu moment amb un defecte de forma. Els canals sota l’espasa de Dàmocles són FdF, Divinity, Energy, Boing, Nova, Neox, un que hauria de ser Discovery Max o 13TV i un altre que podria ser Disney o Paramount Channel. És a dir, pràcticament tots els que no són generalistes (Antena 3, Telecinco, La Sexta i Cuatro). El secretari d’estat de Telecomunicacions, Víctor Calvo Sotelo, va donar motius d’intranquil·litat en una entrevista a ElEconomista del 15 d’abril, quan va reconèixer que hi havia risc d’haver de tancar aquests vuit canals addicionals.

¿L’apagada té algun cost per a les famílies?

Sí. Cada llar haurà de pagar uns 20 euros per arranjar l’antena de televisió, ja que alguns dels canals supervivents es mouen cap al 85 de la UHF, una freqüència fins ara no utilitzada. Es calcula que això comportarà un cost de 500 milions d’euros al conjunt d’Espanya, pagats pels ciutadans.

Qui surt beneficiat de l’apagada de la TDT?

Una de les tensions que viu el sector televisiu és la que enfronta la televisió gratuïta i la de pagament. El tancament de canals coincideix amb el desplaçament d’uns quants drets esportius cap als canals de subscripció. A això s’hi suma el fet que les operadores telefòniques guanyen l’espectre radioelèctric alliberat amb el tancament de canals. Els operadors de TDT creuen que aquest espai s’utilitzarà o bé per garantir la correcta transmissió de vídeo per als serveis de televisió de pagament que desenvolupin o bé per oferir connexions potents d’internet que permetin descarregar-se pel·lícules, no necessàriament des de fonts legals.

Quina estratègia seguiran ara les cadenes?

Superada una primera fase d’incredulitat, Mediaset i Atresmedia han començat a moure continguts entre els seus canals. El principal afectat és Atresmedia, ja que Nitro, Xplora i La Sexta 3 tenien una oferta pròpia molt definida, mentre que Mediaset, en els seus, oferia sobretot redifusions (La Siete es va reconvertir en canal de telenovel·les, però l’aposta no va funcionar). Així, Xplora seguirà com a marca, però com a canal exclusivament d’internet, amb la part més comercial dels seus continguts. Com que La Sexta 3 tanca, i estava dedicada al cinema, la resta de canals del grup tindran ara més programació cinematogràfica. I, en el cas de Nitro, s’ha traslladat el programa El chiringuito, de Josep Pedrerol, a La Sexta.

¿Les cadenes de televisió reclamaran pel tancament?

Sí. Consideren que se les ha d’indemnitzar per totes les inversions que han fet en els canals que ara han de tancar. La seva argumentació és que les fusions entre operadores van ser conseqüència d’haver d’omplir de programació tots els canals per als quals tenien llicència. Les privades no han dit encara una xifra, però diverses fonts dels canals consultades per l’ARA asseguren que la petició inicial conjunta podria ser d’alguns centenars de milions d’euros.

¿Es farà un concurs per tornar a tenir més canals?

El govern espanyol no s’hi ha compromès i, en tot cas, ho vincula a la disponibilitat d’espai radioelèctric, un cop s’hagi cobert la necessitat d’internet de dades de les companyies telefòniques.