Le Pen i el paral·lelisme que no gosen fer
Avui la cosa, es veu, va de pulmons. Concretament de pulmons que recuperen la respiració normal. Observem aquests titulars de la triple dreta mediàtica: "Europa respira després del clar triomf de Macron" (Abc), "Alleujament a la UE després que Macron sigui reelegit tot i l'auge de Le Pen" (El Mundo) i "Macron regna a França mentre Europa respira alleujada per la seva victòria" (La Razón). Ja veuen que la unitat de pneumologia titularística treballa a ple pulmó (perdó, perdó!) i els diaris de Madrid es complauen a explicar-nos que, uf, quina por, que semblava que venia la ultradreta al país veí... després d'haver blanquejat, normalitzat i promocionat Vox a través de les seves pàgines.
Els editorials eren un exercici d'eslàlom divertit, perquè evitaven qualsevol comparació amb la situació espanyola. I evitaven traçar paral·lelismes amb els d'Abascal, tot i la profusió de fotografies i abraçades entre uns i altres. Ja va passar amb Trump: el repudiaven, sense veure que Vox no deixava de ser una versió Hacendado dels mateixos principis. L'Abc, per exemple: "Macron ha de donar una via positiva a aquest descontentament radical que, com s'ha demostrat, és capaç de votar qualsevol opció extremista per tal d'acabar amb l'actual sistema polític". O El Mundo, dient que els votants del Front Nacional s'han sentit temptats pel "fals pragmatisme que ofereixen temptatives personalistes com el lepenisme". La Razón ho qualifica de "projecte controvertit i confús, amb receptes entre populistes, estatistes i intervencionistes, que recelen de la llibertat i els seus valors". Ja és mala sort, que cap dels tres hagi pensat en si hi ha, a Espanya, una opció controvertida, extremista, falsament pragmàtica, personalista, recelosa de la llibertat i els seus valors. Va, que pensin. Jo crec que la poden trobar.
