El futur amo de ‘Le Monde’ s’explica
Amb perfecte francès i només un lleuger accent. Així narra Le Monde la visita parisenca del magnat Daniel Kretinsky, que ha dut a terme en els últims temps tres operacions mediàtiques potents a França: la compra de la revista de centreesquera Marianne, la de quasi totes les revistes del grup Lagardère (efectiva a partir del gener) i la d’un paquet rellevant de Le Monde. Aquesta última inversió ha causat inquietud entre el personal del rotatiu, que ha expressat els seus dubtes sobre el rumb editorial que pot prendre la capçalera sota el seu mandat.
Potser per no agitar més les aigües, Kretinsky va renunciar a reunir-se amb Le Monde i va tractar només amb l’ staff de les altres àrees de negoci. Però algunes de les explicacions recollides pel diari permeten intuir quin tipus de participació preveu Kretinsky en el conjunt de mitjans francesos que aspira a controlar. Un dels dubtes que va voler esvair és el de la seva suposada agenda pro-russa, que va negar amb vehemència. Va afirmar que el movia un compromís ciutadà amb la premsa i que compartia els valors europeus. Així mateix, va manifestar repulsa pels nacionalismes i els populismes, i va assegurar que estava determinat a fer que els seus mitjans ajudessin a lluitar contra la propagació de notícies falses.
Nascut a Brno el 1975, Daniel Kretinsky és la cinquena fortuna txeca, segons Forbes, amb un patrimoni valorat en 2.300 milions d’euros. Va estudiar ciències polítiques però els diners els va fer com a emprenedor, havent centrat els seus esforços en el sector energètic. El seu grup empresarial es diu EPH, va ser creat el 2009 i té 25.000 treballadors, i la seva principal activitat són diverses centrals elèctriques de carbó al Regne Unit, Alemanya i Itàlia.
Una periodista poderosa a l’ombra
El New York Times ha aconseguit visitar la redacció d’Apple News, on no s’elabora cap notícia original però la selecció d’articles d’altres mitjans que es fa cada dia acaba sent consumida -via apli- per uns 90 milions de persones a tot el món. La companyia de la poma s’ha mostrat molt reticent a mostrar els budells d’un servei amb una innegable influència periodística. I això que té una carta guanyadora, de cara a la imatge pública: a diferència de Google o Facebook, la selecció no la fan els algoritmes, sinó periodistes. En concret, una dotzena de professionals que trien els articles més rellevants i els compilen diàriament per a l’aplicació. Al capdavant d’aquesta petita però influent redacció hi ha la periodista Lauren Kern , de qui el diari diu que “s’ha convertit discretament en una de les figures més poderoses dels mèdia angloparlants”, ja que pot agafar un article que hauria passat desapercebut i convertir-lo en viral gràcies a la difusió d’Apple News.
Les escenes íntimes a la HBO, sota vigilància
Els nous temps comporten nous llocs de treball. La HBO, per exemple, ha contractat Alicia Rodis com la seva primera “coordinadora d’escenes íntimes”. La seva feina és assegurar que els actors i actrius que han de participar en un rodatge que mostra activitat sexual ho facin en l’entorn més segur possible. Rodis es va estrenar a The deuce, la (meravellosa) sèrie de David Simon que explica el naixement de la indústria pornogràfica a Nova York, als anys 70. La seva funció abraça des de prosaiques qüestions físiques -com ara proporcionar unes genolleres per a una escena en què es practica una fel·lació o lubricant per al penis protètic que hi apareix- fins a qüestions relacionades amb la protecció psicològica i social. Al capdavall, un dels problemes més habituals a la indústria és el conflicte entre la preparació emocional que requereix una escena d’aquest tipus i les presses amb les quals es fan els rodatges. A partir de l’experiència amb The deuce, la HBO ha decidit que hi haurà una figura equivalent a totes les seves sèries. I no costa gaire de predir que aviat serà un estàndard en una indústria sota sospita davant l’allau de denúncies per assetjament que s’han destapat els últims anys.
El Gran Germà vigila la teva febre
A la plèiade de productes que recullen les nostres dades més o menys íntimes per comercialitzar-les ja n’hi podem sumar un d’inusual: un termòmetre dels de prendre la temperatura corporal. La marca Kinsa ha fabricat un estri que efectivament serveix per saber si l’usuari té febre o no. Amb les dades que recull, convenientment geolocalitzades gràcies als repetidors mòbils, li diu a la farmacèutica Clorox on ha de col·locar la seva publicitat d’antigripals. L’hi diu, esclar, previ pagament. Kinsa -una companyia de San Francisco que ha reunit ja prop de 30 milions dels fons d’inversió- assegura que només serveix dades numèriques, sense perfils personals al darrere. Però tot l’assumpte desprèn una febril aroma de Gran Germà.