L'autisme a la televisió: entre la visibilització i l'estigma

BarcelonaNou avenç en la visibilitat mediàtica de l’autisme. El programa infantil Barri Sèsam ha anunciat aquesta setmana que, a partir de l’abril, comptarà amb la Julia, una muppet de quatre anys que pateix aquest trastorn. Al nou personatge li agrada cantar i memoritza les lletres de les cançons millor que els seus companys, però té daltabaixos emocionals quan sent sorolls estridents.

Un 1% de la població mundial està afectada per un trastorn autista, segons l’Associació Americana de Psiquiatria. En el cas de Catalunya no hi ha cap estudi que pugui aportar dades concretes sobre el nombre de persones que en pateixen (o alguna de les afectacions similars, com les síndromes de Rett i d’Asperger).

Estereotips de gènere

Raquel Montllor, psicopedagoga i educadora social, coneix aquest estereotip de primera mà. Com a dona afectada per un trastorn de l’espectre autista (TEA) -li van diagnosticar síndrome d’Asperger fa dos anys-, afirma que les nenes que en pateixen solen quedar invisibilitzades.

“Sempre s’identifica l’autisme com una cosa de nens, però no és veritat -explica-. Amb les nenes és més difícil d’identificar, ja que ho camuflen i s’acaba manifestant amb les dificultats d’expressió”, afegeix. De fet, l’elecció d’un personatge femení per a Barri Sèsam no és aleatòria: respon la necessitat de trencar amb aquest mite, segons van explicar els responsables del programa.

No és l’únic tòpic en què cauen els personatges televisius. “Un 50% de les persones amb autisme tenen discapacitat intel·lectual, però d’ells no se’n parla mai”, comenta el psiquiatra Joan Cruells, de la Federació Autisme Catalunya. Això passa perquè, en la majoria dels casos, es recorre a la representació específica de la síndrome d’Asperger, que es caracteritza per capacitats cognitives elevades: els personatges que apareixen a les sèries fan gala d’una memòria prodigiosa o d’altres habilitats. Però aquesta és només una de les variants del trastorn.

“És bo que surtin a la televisió perquè el món és divers i tothom hi ha d’estar representat, però només aflora la part caricaturesca”, afirma Cruells, i assenyala com a exemple Maurice Moss, l’informàtic brillant de The IT Crowd.

Una de les diferències a l’hora de tractar el trastorn a la televisió és la seva verbalització. Algunes de les sèries més populars inclouen personatges que presenten trets habitualment vinculats a aquesta afectació, però mai se’n parla directament. El cas més paradigmàtic és el de Sheldon Cooper, el físic protagonista de The Big Bang Theory. Les seves dificultats per empatitzar amb les persones i les seves capacitats intel·lectuals brillants fan que sovint se’l categoritzi com a afectat per la síndrome d’Asperger, tot i que mai s’especifica. Les seves obsessions i exigències acaben sent una molèstia per als seus companys. Per al doctor Graells, tot i que pot vorejar l’estereotip i l’estigmatització, sí que és cert que són persones amb interessos inusuals i repetitius, com, en el cas de Cooper, els trens i les banderes del món.

El perfil d’aquest físic teòric és un dels molts que es pot trobar en l’ampli ventall del trastorn. “No m’identifico amb ell -assegura Montllor-. Sheldon té una necessitat de sentir-se superior als altres que jo no he experimentat”, conclou. Per a la psicòloga infantil i juvenil Marisa Ara, el personatge de The Big Bang Theory és realista però “respondria al perfil d’una persona que no ha pogut fer un bon procés psicològic”.

La psicòloga confia en el poder de la televisió: “Ha reduït l’estigma perquè ha demostrat que no té per què hipotecar la vida de la persona que en pateix”.

L’autisme en quatre personatges de ficció televisiva

Gil Grissom

El supervisor de la unitat nocturna de CSI és un criminalista brillant que prefereix la seva vida professional a la social. En un dels capítols de la segona temporada s’insinua que pateix la síndrome d’Asperger. El personatge, interpretat per William Petersen, era un dels més estimats pels seguidors de la franquícia d’investigadors.

Lola Martín

En el cas de la producció local, tant catalana com espanyola, és difícil trobar exemples de personatges amb autisme. El més recent és Lola Martín, del drama mèdic Frágiles, de Telecinco. Entre els seus trets distintius hi ha una gran memòria, que li permet recordar-ho tot sobre el món dels peixos, i el rebuig al contacte físic.

Saga Norén

L’agent de policia de la sèrie escandinava Bron/Broen és una professional que hi posa el coll però que no segueix les normes socials bàsiques. Cada nova relació li suposa un repte, tal com es demostra quan es veu obligada a col·laborar amb l’investigador Martin Rohde per resoldre un assassinat que té lloc entre Dinamarca i Suècia.

Max Braverman

El més petit de la saga Braverman, la família de Parenthood, era diagnosticat amb TEA a l’inici de la sèrie. La ficció va optar per convertir-ho en un dels elements centrals de la trama i bona part del seva narració es va basar en les implicacions familiars de la diagnosi, des del rebuig inicial fins a l’acceptació i el treball conjunt dels pares amb el fill.