Laura Rosel: “Si hi ha mecanismes que grinyolen, jo encara no els he detectat”

BarcelonaFa menys de cinc setmanes que Laura Rosel (Sabadell, 1980) va acceptar el repte de rellevar Mònica Terribas com a directora i presentadora d’El matí de Catalunya Ràdio. Després d’un estiu molt intens, la periodista debuta aquest dilluns, a les 6 h, al capdavant del programa insígnia de la ràdio pública catalana.

¿Has tingut prou temps per preparar el programa?

No, no ha sigut suficient. Hem anat a tot gas, amb molt poc marge.

¿Això vol dir que comences amb el programa a mig fer, o ja és definitiu?

És que si el donéssim per definitiu estaríem morts. Un programa com El matí de Catalunya Ràdio mai el pots donar per tancat, està viu constantment. Estic segura que d’aquí tres setmanes ja haurà evolucionat, i vull que ho faci.

¿Hi heu introduït molts canvis respecte a les últimes temporades?

El que hem fet és ajustar la mida del vestit a qui l’ha de dur a partir d’ara, que soc jo. Farem un tipus de ràdio en què jo em senti còmoda, sempre tenint com a prioritat el més important de tot, que són els oients. Seguirà havent-hi molta cultura: parlarem de cinema, de llibres, de poesia, de televisió, de ciència, de tecnologia, de tot allò que interessa a l’audiència. Des d’on ho abordarem? Aquí sí que hi haurà modificacions: buscarem especialistes de dins de la casa, tindrem veus que ens resulten molt interessants i atractives, combinarem veus que fins ara no s’havien sentit juntes.

Mònica Terribas va deixar el programa parlant d’uns engranatges que grinyolaven i enmig d’una parlant d’uns engranatges que grinyolaventensió important amb la direcció de la ràdio

Per mi, assumir la direcció i presentació d’El matí de Catalunya Ràdio és el repte professional més gran que he tingut fins ara entre les mans. Hi arribo amb totes les ganes, tota la il·lusió i tot el sentit de la responsabilitat d’haver-ho de fer molt bé. Amb qui he de passar comptes és amb els oients, ningú més. El que m’he trobat quan hem començat a preparar El matí és tota una casa, tothom, disposada a sumar, empenyent i remant perquè el nou Matí de Catalunya Ràdio surti a totes. I quan dic tothom vull dir des de l’equip d’El matí de Catalunya Ràdio, que es manté de la temporada passada, fins a la direcció de la ràdio, informatius, esports, producció...

¿Així doncs, aquells engranatges que fa cinc setmanes grinyolaven, ara ja funcionen millor?

La Mònica va fer aquesta denúncia pública després de set anys a El matí de Catalunya Ràdio. Jo encara no he fet el primer programa. Si hi ha aquests mecanismes que grinyolen, jo encara no els he detectat.

¿T’ho vas haver de pensar gaire abans d’acceptar fer el programa?

Va haver-hi un impàs de dubte, de calibrar entre l’impuls de dir: “Ostres, és El matí de Catalunya Ràdio, el tens al davant, quin periodista li diria que no?”, i el de preguntar-se: “En sabré prou, estic preparada, és el meu moment?” Però quan vaig veure que seria un error no acceptar el repte, m’hi vaig llançar.

¿T’havies imaginat mai presentar El matí de Catalunya Ràdio

Hi ha un punt d’inconsciència. Jo sempre pensava: “La gent que fa aquests programes han d’estar fets d’una altra pasta, són monstres, això és impossible, són quatre els que ho poden fer”. I ho continuo pensant. Estem parlant de noms que tots els periodistes tenim com a referents: Basté, Terribas, Bassas, Heredia, Cuní... Jo no formo part d’aquest grup, soc només una periodista que, com tants altres que ens estimem la professió, hem picat molta pedra.

¿L’objectiu és recuperar el lideratge?

Seria un error plantejar-nos com a objectiu número 1 d’aquesta primera temporada el lideratge. L’objectiu ha de ser arribar a l’oient, connectar-hi, saber donar-li el que necessita. La ràdio per sort té un tempo mes pausat que el de la tele: no es prenen decisions d’avui per demà, els projectes es cuiden, es deixen reposar i se’ls dona una mica més de marge perquè es consolidin.

T’enfrontaràs a Jordi Basté, amb qui havies treballat fa uns anys.

Em fa molta gràcia, perquè RAC1 va ser la meva escola i el Basté el meu pare radiofònic. Els millors anys de la meva vida professional fins ara els he passat allà. Ara aprofitaré tot aquell aprenentatge i intentaré portar-lo a la pràctica a Catalunya Ràdio.

Antoni Bassas va fer El matí de Catalunya Ràdio durant 14 anys, Mònica Terribas se n’hi va estar set, Jordi Basté porta 13 temporades a El matí de Catalunya RàdioEl món a RAC1

Ara m’agafa una mica de mal de panxa! El relleu generacional també implica unes noves formes: els meus pares han treballat tota la vida a la mateixa empresa i en canvi la majoria de nosaltres hem canviat de feina tres o quatre cops. Amb les cases passa el mateix, i amb les parelles ni t’ho explico! Jo sé que un projecte de tant de pes com aquest necessita confiança i marge per consolidar-se, com a mínim dues temporades per demostrar si va o no va. Però ja està, no em vull posar un horitzó gaire més llunyà, perquè no sabem on serem tots.