L’atac a ‘Charlie Hebdo’, disseccionat

BarcelonaFrança té una data tatuada: el 7 de gener de l’any 2015. Aquell dia dos homes vestits de negre, encaputxats i armats van entrar a l’edifici de la revista satírica Charlie Hebdo i van matar 10 treballadors i dos policies en un acte de venjança per les caricatures de Mahoma que el setmanari parisenc va publicar el 2006. Era l’inici d’una guerra contra el terrorisme que mesos després, el 13 de novembre, s’agreujaria amb nous atemptats comesos al centre de París. Quan es compleix un any de l’atac contra Charlie Hebdo, Canal Plus estrena demà (21.30 h) el documental Charlie Hebdo: tres días de terror, creat pel director Dan Reed.

Coproduït per la HBO, la BBC i France 2, al film hi parlen ostatges, supervivents, policies, paramilitars i detectius que donen el seu punt de vista sobre les gairebé 55 hores de màxima alerta terrorista que es van decretar a la capital francesa després de l’atemptat contra el setmanari. A més, la cinta també mostra material inèdit sobre els fets per desgranar tot el que encara s’amaga darrere l’atac.

Dan Reed, guanyador de cinc premis Bafta, admet al diari ARA que dirigir aquest documental li ha resultat especialment dur. “Després d’haver rodat tres documentals sobre atemptats terroristes -a Moscou, a Bombai i a Nairobi- em vaig prometre a mi mateix que no tornaria a tractar aquest tema. És massa rigorós tant a nivell professional com a nivell psicològic”, explica el cineasta.

Si Reed va accedir a tirar endavant el projecte de la HBO va ser per l’estima que sent per França. El cineasta britànic diu que va créixer estudiant francès i es declara un apassionat de la cultura i la literatura del país. Tot i això, Reed destaca les dificultats que comporta dirigir un documental d’aquest tipus: “T’endinses en el món de les víctimes, en el seu dolor i la seva ràbia, durant mesos i mesos. I quan entrevistes algú que ha patit una tragèdia tan greu com testimoniar un atemptat terrorista, tens la sensació que gairebé estàs violant la seva intimitat. Però al final el que em motiva és pensar que estic fent una bona acció tant per a ells com per als espectadors, i la prova és que mai ningú m’ha dit que es penedia d’haver-me concedit una entrevista”.

El propòsit del documental és oferir, “amb una precisió científica”, el desenvolupament dels atacs que França va patir el gener del 2015, primer a la redacció de Charlie Hebdo i més tard en un supermercat jueu de la mateixa ciutat. Per assolir aquest objectiu, a part de fer entrevistes, el documental també treu a la llum imatges exclusives dels fets. Aquesta combinació d’elements és el que porta Reed a subratllar les habilitats del seu equip: “Mai ningú ha sigut capaç de combinar entrevistes, imatges sense editar, fotografies, investigació periodística i components cinematogràfics en un documental sobre un atemptat terrorista europeu. I precisament això és el que fem millor que ningú altre”, conclou.

Segons Reed, els francesos pateixen una espècie de vergonya que no els permet encarar les crisis estatals i que paral·lelament els porta a evitar les notícies que parlen sobre les seves pròpies tragèdies. És per aquest motiu que el cineasta britànic s’ha concentrat a buscar un to més íntim per narrar el documental i allunyar-se al mateix temps del sensacionalisme.

Han sigut vuit mesos de feina que finalment s’han vist transformats en 59 minuts de pel·lícula. Reed assegura que la pressió ha sigut molt alta: “Tens l’enorme responsabilitat d’explicar la història totalment bé i disposes de molt poca ajuda per aconseguir-ho”. Malgrat tot, el cineasta assegura que és el documental més ambiciós sobre un atac terrorista europeu, i per aquest motiu espera que durant la seva emissió els espectadors no desviïn els ulls de la televisió.

Homenatge a les víctimes

El setmanari Charlie Hebdo ha volgut recordar els companys de redacció que van morir assassinats a través d’una edició especial que ha sortit publicada avui. El número està format per 32 pàgines i conté il·lustracions dels dibuixants difunts, així com missatges de suport de diferents personalitats. A la portada, un titular recorda que “Un any després, l’assassí continua lliure” i l’acompanya una caricatura d’un déu armat amb un fusell Kalàixnikov i amb taques de sang a l’hàbit.

Després de l’atemptat, la revista s’ha fet més forta. Si bé abans de l’atac el setmanari estava a tocar del tancament amb una mitjana de 30.000 còpies setmanals, l’endemà de la tragèdia Charlie Hebdo va batre un rècord amb la venda de 7,5 milions d’exemplars i a partir de llavors es va reactivar. Aquesta setmana la revista tindrà una tirada d’un milió de còpies.

La 2 se suma a la commemoració de les víctimes

La 2 també ha volgut retre homenatge a les víctimes dels atemptats de Charlie Hebdo amb el documental Charlie Hebdo. Se cruzaron en el camino de los asesinos, que emetrà aquest divendres a mitjanit.

El canal espanyol reconstrueix a través de testimonis els atacs terroristes que es van donar durant els dies 7, 8 i 9 de gener de l’any passat a la redacció del setmanari parisenc, a la impremta de Villers-Cotterêts i al supermercat jueu Hyper Cacher.

Entre les persones que intervenen en el film hi ha, entre altres, Benoit Soles, un actor que estava assajant en un teatre pròxim a la redacció de Charlie Hebdo ; Laurent Richards, periodista i veí de la revista, i Patrick Pelloux i Gerard Kierzek, uns dels primers metges que van socórrer les víctimes.

El documental també repassa la reacció del president del país gal, François Hollande, i conversa amb l’exdirector del setmanari Philippe Val.