La Sexta presentava el seu debat de candidats com "el definitivo". Va ser íntegrament en castellà. A l’inici, Pere Aragonès i Josep Rull van lamentar la impossibilitat de fer-lo en català. “A mi m’hauria agradat desenvolupar-lo en català. Soc conscient de les limitacions tècniques i tecnològiques que fan que ara mateix no se senti la meva veu doblada al castellà i, per tant, aquesta és la raó per la qual aquest debat el farem en castellà, amb voluntat de debatre amb tothom”, va apuntar Aragonès abans de respondre la pregunta d’Ana Pastor. La resignació al castellà per poder debatre “amb tothom”. El missatge que es donava era com si en català no fos comunicativament possible. Rull va afegir que alguns d’ells se sentirien més còmodes podent-se expressar en català. Aleshores, de cop i per sorpresa, va aparèixer una veu femenina que sí que li doblava la frase final: “Más cómodos debatiendo en catalán”.
Després, el català va desaparèixer distorsionant la realitat lingüística del país. La setmana anterior, TVE va fer el debat en català per a tot Espanya a través del canal 24 h. De poder-se fer, es pot. L’única concessió que va fer la Sexta amb el català va quedar limitada al títol del programa: El debat. En les hores prèvies, els presentadors de la Sexta insistien a repetir el títol en català com una exhibició de proximitat amb Catalunya. Ana Pastor, durant el programa, va explicar que la visitava amb molta freqüència, com si això li donés un aval especial. Molt esperit Catalan friendly però molt poca voluntat d’acostar-se, ni tan sols, a una realitat bilingüe. En el súmmum de l’ostentació de catalanitat impostada, la Sexta va triar un decorat pintoresc. Darrere els candidats hi van projectar un trencadís gaudinià digne d’un restaurant de parc temàtic. Una al·legoria del que representa Catalunya per a la Sexta: una mena de souvenir turístic, una identitat que cal subratllar a través d’una simbologia gràfica. La imatgeria sí, però la llengua, no. És com si en el debat d’unes eleccions generals decoressin el plató amb un bonic enrajolat de ceràmica de Talavera de la Reina. Un debat espanyol no necessita simbologia folklòrica, però un debat català, sí.
L’obediència lingüística d’alguns candidats també va ser decebedora. Hauria sigut interessant comprovar què passava en cas d’expressar-se en català amb espontaneïtat.
En el minut d’or va reaparèixer el català fugaçment. Josep Rull el va fer servir en els trenta segons finals. I, com per art de màgia, va tornar el doblatge en castellà que impedia que sentíssim el català. Com si el català fos una llengua absolutament incomprensible per als castellanoparlants. Però el més inquietant és que la locució s’avançava fins i tot a les paraules de Rull. Sabia què diria el candidat abans d’hora. El més grotesc va arribar a continuació, amb el torn final d’Aragonès. El candidat d’ERC va dir “molt bona nit” abans de continuar en castellà. I la intèrpret va traduir-ho a sobre: “Muy buenas noches”. Ni un bona nit van deixar que escoltessin els espectadors d’Espanya. Més que la voluntat de traduir el català, va semblar que la Sexta tenia ganes de tapar-lo.
