L’any que la política va superar el futbol
L’esport rei va copar el ‘top ten’ dels programes més vistos el 2016, però el 2017 no hi surt fins al setè lloc
BarcelonaMés d’1.300.000 catalans van veure dimarts el documental 1-O per TV3. Es tracta d’un resultat excepcional per al Sense ficció, que fins ara tenia el seu sostre fixat en les 766.000 persones que havien vist, al juliol, Las cloacas de Interior. De fet, els 1.323.000 espectadors que va tenir 1-O, i que li van atorgar una quota de pantalla del 36,9%, són una xifra més pròpia d’un partit decisiu de la Lliga de Campions que no pas d’un documental polític. O, si més no, ho eren fins fa ben poc.
L’any 2013, dels deu programes més vistos a Catalunya, nou van ser partits de futbol, i l’excepció era un Telenotícies que ocupava la novena plaça. El 2014 l’esport rei només va deixar lliures la setena i la vuitena posició del rànquing. El 2015 els programes especials de TV3 per les eleccions catalanes del 27-S, les espanyoles del 20-D i les municipals del 24-M es van situar, respectivament, al tercer, el vuitè i el novè lloc de la classificació anual, però, tot i així, el futbol va ocupar cinc de les deu places capdavanteres (incloent-hi les dues primeres). I el 2016 l’hegemonia de la pilota va ser absoluta: deu de deu.
Però aquesta tendència històrica es va capgirar per complet l’any passat: dels deu programes de televisió més vistos durant el 2017 a Catalunya, només dos van ser partits de futbol, i van quedar relegats a la setena i la novena plaça. Els altres vuit llocs d’aquesta llista van ser per a emissions de TV3 de contingut polític. L’espai més vist de l’any va ser la transmissió del ple del Parlament de Catalunya del 10 d’octubre, en què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proclamar i suspendre la independència. Amb 1.619.000 espectadors, aquest especial de TV3 va ser, de fet, el programa més vist des del juliol del 2014, per davant fins i tot de la final de la Champions del 2015, entre el Juventus i el Barça, que havia tingut 1.532.000 seguidors. Tres dels especials informatius de TV3 per l’1 d’octubre, dos fragments del programa de la nit electoral del 21-D i els dos Telenotícies del 3 d’octubre (marcats per l’aturada de país que va tenir lloc aquell dia) completen el rànquing anual del 2017.
Amb aquests precedents, el resultat del Sense ficció d’aquest dimarts continua sent estratosfèric, però encaixa perfectament dins del nou paradigma de consum televisiu que va començar arran de l’1 d’octubre. De fet, les vuit emissions de caràcter polític que apareixen al top ten del 2017 corresponen exclusivament als últims tres mesos de l’any.
Cau l’interès pel futbol
És evident que l’alt voltatge polític d’aquesta tardor ha tingut molt a veure amb el gir de 180 graus que ha experimentat el rànquing d’audiència, però les xifres també indiquen una pèrdua d’interès per les transmissions de futbol, que, de fet, ja fa uns anys que dura.
El partit més vist del 2017 va ser la semifinal de la Copa del Rei entre el Barça i l’Atlètic de Madrid, que va tenir 1.074.000 espectadors. La final de la competició, entre els blaugranes i l’Alabès, va quedar-se molt lluny del top ten, amb menys de 700.000 seguidors. En canvi, un any abans, la final de Copa entre el Barça i el Sevilla havia sigut el més vist de l’any, amb 1,4 milions d’espectadors. Pel que fa a la Lliga de Campions, en tot l’any passat cap partit va arribar al milió de televidents a Catalunya, mentre que el 2016 el partit de quarts entre el Futbol Club Barcelona i l’Atlètic de Madrid havia reunit 1.375.000 persones. En tots dos casos, els blaugranes van ser eliminats als quarts de final.
En anys anteriors, però, el futbol havia arribat a cotes d’audiència encara més elevades. Així, tant la final com la semifinal de la Champions del 2015 (totes dues amb presència blaugrana) havien superat el milió i mig de persones, i el 2014 la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Madrid havia fregat els dos milions, una barrera que, aquell mateix any, va ser superada per la pròrroga de la final del Mundial, que van disputar Alemanya i l’Argentina. Entre el 2010 i el 2012, diversos partits havien superat de llarg els dos milions d’espectadors.
En qualsevol cas, el canvi de tendència dels últims mesos només s’ha produït a Catalunya. Al conjunt d’Espanya, el futbol continua sent el dominador indiscutible del rànquing d’emissions més vistes durant el 2017, i n’ocupa les deu primeres posicions. És més, dels primers 50 programes, només n’hi ha 12 que no tinguin una relació directa amb aquest esport. La política, igual que l’any passat, no hi té cap representant.
