L’actriu Sílvia Munt obre ‘El Cafè de la Marina’ avui a TV3

BarcelonaEl Cafè de la Marina, un dels clàssics teatrals de Josep Maria de Sagarra, s’estrena aquesta nit a les 21.55 a TV3 de la mà de la veterana actriu Sílvia Munt, que en aquesta ocasió s’ha posat darrere les càmeres per dirigir aquest film. L’obra, que és una coproducció entre TV3, TVE i Oberon Cinematogràfica, narra per primer cop en forma de pel·lícula la història d’amor que l’escriptor barceloní va firmar l’any 1933. Un relat que té com a principals protagonistes la Caterina i el Claudi, uns personatges interpretats per Marina Salas i Pablo Derqui.

La seva història és la d’un amor que s’ha d’obrir pas en una societat moralista que condemna la situació per la qual ha passat la jove Caterina, que es va quedar embarassada d’un home francès i que va haver d’avortar en assabentar-se’n el seu pare, que la va obligar a perdre’l. En aquest context, el Claudi, un pescador -“tímid, solitari i bevedor”, segons explica TV3-, l’estima en silenci. Sense tenir en compte la condemna popular de les persones del seu poble i lluitant contra tothom -i també contra les seves pors- persegueix el moment de ser el seu company, cosa que aconsegueix després de declarar-se-li.

Tot i això, el seu periple fins a arribar al feliç moment no és fàcil. A més de contra la pressió social, el Claudi i la Caterina han de lluitar contra un candidat inesperat que pretén la jove. Es tracta del senyor de Banyuls, “gran i amb diners”, que, aliè a la història, té la intenció de casar-se amb la Caterina. No obstant, acabarà fent-se enrere quan el poble li expliqui el passat de la seva estimada, ja que ell, com la resta d’aquella petita societat rural, no accepta el que li va passar a la Caterina amb el francès. Una retirada que alleuja la noia, que només sent “indiferència i fàstic” pel pretendent. Aquesta història localitzada en un petit poble mariner català, i que afecta la filla gran de l’amo d’un bar, es barreja amb altres trames. Per exemple, la de la germana petita de la Caterina, la Rosa, que veu com el seu casament és eclipsat per la història de la seva germana gran.

Segons Sílvia Munt, que també ha adaptat el guió -al costat de Mercè Sàrrias-, aquest “safareig pervers” és el que ella ha volgut retratar utilitzant les càmeres “amb vocació de robatori ” per explicar “aquesta sensació impúdica d’estar sempre escodrinyat per tot un poble i poder entendre el que l’autor ens proposa: la defensa del que és diferent davant del pensament obligatori de l’època”.

“És un orgull ensenyar un dels clàssics més estimats del nostre teatre des del mitjà cinematogràfic. Hem procurat fer una posada en escena plena de versemblança i organicitat, aprofitant tots els elements escènics i paisatgístics de l’època, així com la meravellosa aportació de personatges tant principals com secundaris que ens regala Sagarra”, assegura Munt sobre la història narrada. Nascut a Barcelona el 1894, l’autor de l’obra va destacar en tots els camps literaris a què es va dedicar. Tot i l’èxit de crítica en obres com Memòries o de la novel·la Vida privada, la seva producció teatral va ser el que el va fer un dels autors més populars de la seva època. Les seves estrenes es convertien en tot un esdeveniment social per a la Catalunya de la primera meitat del segle XX.