L’únic que tenen és un cotxe amb els vidres trencats

Que sonin les campanades a morts. La Cinquena simfonia de Beethoven. Els timbals més greus. L’amnistia ha estat aprovada i la caverna es vesteix de negre luctuós per al seu particular drama barroc. Torna el fatalisme del noranta-vuit, la nit més negra. “Això no va passar mai”, resa el titular de l’Abc, tremendista. I què és “això”? El famós cotxe policial a la rambla de Catalunya, amb el vidre frontal trencat i cobert d’adhesius. Si la foto més dramàtica que han trobat per encarnar el desori independentista –terrorisme!– és la d’un vehicle amb el parabrisa fet miques ja es veu que el seu relat dels últims set anys pertany més al mite i a l’orgull ferit que a la factualitat. Podrien haver triat una foto de l’1-O amb gent votant o bé de l’aturada del 3 d’octubre: aquestes van ser les dues úniques dates en què l’Estat realment va veure-se-les magres. En canvi, han optat per un miserable cotxe que va servir per posar entre reixes els Jordis, en un cas flagrant de condemna política aplicant un tipus delictiu del tot desproporcionat. I tant, si és un símbol, el cotxe: de la ignomínia.

A banda d’això, desplegament d’articulistes esquinçant-se les vestidures per les mateixes costures i exercicis curiosos de matemàtiques: alguns diuen que es va aprovar per una diferència de cinc vots (177 a 172), mentre que d’altres parlen de tres –assumint erròniament que si es restessin d’una banda anirien automàticament a l’altra– per poder servir al seu lector la xifra més petita possible. I si l’Abc es preocupa per la memòria, El Mundo ho fa pel futur: “Pròxima parada: referèndum”, escriuen. També és sacsejar espantalls. I l’independentisme hauria d’evitar la temptació de sumar-se a aquesta narrativa, encara que li dibuixin un horitzó favorable, perquè no hi ha cap perspectiva realista que el faci possible a curt o mitjà termini.