L’obsessió de ‘La Razón’ amb els partits petits

Roma és la ciutat eterna. I La Razón és l’enquesta eterna. I d’entre tots els sondejos amb què bombardegen el pobre lector n’hi ha un d’especialment recurrent: el que intenta enderrocar un dels fonaments de les democràcies representatives, és a dir, els pactes parlamentaris per crear majories de govern. Al diari això li molesta, esclar, perquè sap que la dreta actua de manera molt més compacta que l’esquerra. Però si en un país hi ha deu partits diguem-ne progressistes amb deu escons cadascun i un partit conservador amb vint diputats… de què, moreno, ha de presidir qui previsiblement no podrà aprovar una sola llei al seu Parlament? 

Malgrat això, el diari insistia aquest dilluns en la seva fantasia i preguntava als seus soferts enquestats “si s’ha de respectar la majoria que surti de les urnes”. És una formulació capciosa. Esmenta les urnes, per veure qui és el guapo que diu que no s’han de respectar, i parla de majoria quan, en realitat, s’està referint a la força més votada. Que si tingués realment majoria ja no hi hauria debat possible. Els models winner takes it all (el guanyador s’ho endú tot) només tenen sentit en sistemes polítics bipartidistes: la seva dinàmica és l’alternança. En el cas espanyol (i en el català) hi ha pluralitat de partits, així que cal saber manegar els pactes i les geometries variables. Més complex però, sobre el paper, més representatiu. La Razón, esclar, enyora el bipartidisme i amb aquestes enquestes de fireta intenta donar una pàtina de legitimitat a una cosa democràticament tan poc decorosa com condemnar partits polítics a la irrellevància, és a dir, a la seva extinció per obsolescència.