L’intent frustrat del 1912 de prohibir les fotos falses

La humanitat està destinada a repetir els seus errors perquè l’adamisme està fermament incrustat al nostre ADN. La intel·ligència artificial ha esperonat el debat sobre les fotografies falsificades com si fos un símptoma de la perversa modernitat, però el cas és que ja a principis de segle passat hi va haver una certa alarma social sobre aquestes manipulacions, que aleshores no es feien a cop d’algoritme, ni de Photoshop, sinó amb rupestres tisores i un pols d’acer. Ho llegia a The Pessimist’s Archive, on s’han entretingut a rescatar una pila de retalls de premsa que recullen aquesta inquietud. Un dels casos que es relaten era el d’un home que havia fabricat una fotografia on se’l podia veure amb el president nord-americà d’aleshores, William Taft. L’individu utilitzava aquella estampa per monetitzar –que en diríem ara– la seva fantàstica capacitat d’influència. Fantàstica perquè només existia en la seva imaginació.

Fins i tot la promesa de la IA de subministrar imatges pornogràfiques amb el rostre dels nostres subjectes del desig té poc d'innovador. Un retall del 1891 narra com una banda es dedicava al xantatge amb fotografies indecoroses de les seves víctimes, convenientment trucades. I uns anys més tard una altra màfia feia negoci comercialitzant falses estampes de dames de l’alta societat despullades. Un senador va intentar promoure una llei per prohibir aquestes pràctiques, però no va arribar ni a ser votada: se li veien massa problemes de concreció a l’hora d’articular-la. El desenvolupament d’internet i les eines d’IA haurien sigut molt diferents, en cas d'haver-se aprovat. I 110 anys després la societat segueix sense eines efectives per lluitar contra els que usen les manipulacions fotogràfiques com a arma.