L’èxit d’Israel de lligar flamenc i terrorisme

La banalització de la política que han portat les xarxes s’expressa també en el sorgiment d’una nova espècie: el Ministrus graciosus. A Espanya la coneixem bé, gràcies al titular de Transports, Óscar Puente, però també és autòctona d’altres regions (encara) més àrides. A Israel, el ministre d’Exteriors és Israel Katz. I si, pel càrrec, algú s’espera un mestre de la diplomàcia i les formes, un cinturó negre de l’etiqueta... està ben equivocat. La penúltima ocurrència d’aquest faceciós individu és penjar a la xarxa X un vídeo on diu que Hamàs està agraïda a Espanya i on es veuen imatges de terroristes intercalades amb uns ballarins flamencs. Suposo que el ministre Katz ha anat a comprar ja els musclos i les patates per muntar el corresponent vídeo si Bèlgica se suma finalment al reconeixement de l’estat palestí.

Per ell farà, esclar. El drama és que als mitjans ens costa sostreure’ns d’aquesta dinàmica perversa. Com que el seu homòleg espanyol ha contestat que no es deixaran “acovardir” –¿per un vídeo llardós de 18 segons?– la notícia guarneix algunes portades d’aquest dilluns al quiosc. Per tant, l’ocurrència d’Israel Katz ha donat fruit mediàtic, i a sobre de franc. I és una nova contribució al soroll, i a desviar el focus d’allò que importa, que són les vides massacrades per una reacció desproporcionada. En un altre tuit, diu que la vicepresidenta espanyola és una “ignorant plena d’odi” a qui envia a aprendre “sobre 700 anys de domini islàmic a al-Àndalus, l’Espanya d’avui”. Bé, el llegat andalusí va portar transmissió de textos clàssics, avenços en medicina o matemàtiques i bones tècniques tèxtils, per exemple. No tinc cap simpatia per aquesta o qualsevol altra religió –una altra cosa són les creences– però desqualificar una cultura sencera mentre dones lliçons sobre odi put a racisme.