BarcelonaUn dels arguments de l'unionisme per combatre l'independentisme sempre va ser que Espanya era un estat de dret on la separació de poders funcionava perfectament, mentre que una Catalunya sobirana ràpidament podia lliscar cap a una mena de Kosovo, un estat il·liberal ofegat en la corrupció. Però ves per on que ja tot l'espectre de l'esquerra espanyola, inclosos pilars tan bàsics del règim del 78 com el diari El País, parla obertament de lawfare, és a dir, de com la justícia interfereix en la resta de poders per motivacions polítiques.
El País, però, no en diu lawfare sinó que utilitza un eufemisme deliciós en el seu editorial d'aquest dimarts: en diu "justícia creativa", i així titula la peça dedicada a qualificar la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l'amnistia als líders del Procés. D'entrada, l'editorialista admet que està trepitjant terreny pantanós: "No hi ha res més delicat en una democràcia que presumir objectius polítics a l'administració de justícia", afirma. Però a continuació abandona la delicadesa per carregar sense embuts contra la justícia: "Espanya està generant abundants pronunciaments judicials creatius amb decisions i arguments extravagants sobrevinguts que torpedinen avui, set anys després dels fets enjudiciats, l'aplicació de la llei d'amnistia".
Aquest editorial ve a ser una mena de victòria pòstuma del Procés, que tenia com un dels seus eixos principals la regeneració política amb la instauració d'una república. El problema és que amb el recent pacte PP-PSOE per renovar el Poder Judicial, també s'ha esvaït la possibilitat que el govern espanyol tiri endavant una reforma de la justícia per frenar el lawfare.
