L’enganyifa de l’equidistància

L’editor de Los Angeles Times, Patrick Soon-Shiong, ha demanat a l’equip d’Opinió del diari que deixi durant un temps d’escriure editorials sobre Trump. El rotatiu ja es va fer tristament cèlebre perquè, junt amb el Washington Post, va patir una davallada de milers de subscripcions després que el propietari bloquegés la intenció de la redacció d’emetre un suport explícit a Kamala Harris (com solen ser habituals en la premsa anglosaxona en temps d’eleccions). Diu Soon-Shiong que editorials crítics amb el president electe només són acceptables si es publica una peça de signe contrari.

Som davant la cèlebre trampa de l’equidistància. Els arguments s’han de conèixer tots i presentar-los al públic: això és decència professional bàsica. Però precisament la tasca dels equips d’Opinió dels diaris implica saber-los ponderar, d'acord amb uns valors generals que són els que defineixen el mitjà i la seva comunitat. No s’ha de fer un article a favor de les vacunes i un altre donant aire a preteses solucions que no compten amb cap aval científic, amb l’excusa que el lector ja decidirà. Cada editorial ha de ser honest, però compromès. I ha de saber valorar cada argument amb relació a l’ADN defensat pel mitjà. L’editor ha explicat també que pensa implementar una eina d’IA per avaluar possibles biaixos de L.A. Times, al qual acusa d’haver-se escorat a l’esquerra. De nou, fins i tot si es busca una posició més centrada, la solució no demana convertir-se en pusil·lànimes incapaços de decidir si l’energia nuclear és bona o no, per exemple. Un diari mai no és equidistant, perquè la tebior afavoreix sempre de retruc l’statu quo i això és el que sembla que vol aconseguir Soon-Shiong. Però corre el risc de convertir el seu mitjà en covard i, per tant, irrellevant, si no s’atreveix a denunciar una injustícia per por al què diran.