L'empat tècnic que va deixar màgicament de ser-ho

2 min

Li vaig fer una foto amb el mòbil perquè les portades web se les endú el vent. S’acabaven d’anunciar les enquestes a peu d’urna i el titular de l’Abc era “Empat tècnic entre PP i PSOE”. Quan cap allà les onze van caure els resultats oficials, es va fer palès que el sondeig l’havia clavat: els populars guanyaven, sí, però amb els socialistes prou a prop perquè fos una victòria amarga i no es pogués considerar un càstig a Sánchez.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, saludant el de Vox, Santiago Abascal, al Congrés dels Diputats.

Que no? Aguanta’m el cubata, devia dir algú. L’endemà, la portada d’aquest diari obre amb el titular “Feijóo guanya les europees i debilita la coalició de Sánchez”. ¿No havíem quedat que era un empat tècnic? Altres ítems de la primera pàgina: “El PP s’imposa”, “Vox puja”, “Alvise aconsegueix 3 escons, a només 10.000 paperetes de Sumar”, “L’esquerra i l’independentisme retrocedeixen”... Si algú rep com a primer input aquesta portada, pensarà que hi ha hagut una escombrada brutal de la dreta i la ultradreta, i que ja deuen estar instal·lant altaveus a cada cantonada per fer-hi sonar l’himno en sessió contínua. No és el cas: aquest bloc tot just suma 31 escons, pels 30 que tenen sumats els partits que sostenen l’actual govern de l’Estat. Aquesta desconnexió entre web i paper és un fenomen que s’observa prou sovint: a les portades dels digitals hi ha titulars més factuals, més informatius, més genuïns. I aleshores, ale hop, a les edicions impreses s’hi veuen les tres o quatre capes d’intenció fins al punt que la fusta de pi acaba semblant-ho de roure, cirerer o wengué, a conveniència. Al final, els editorials no solen ser mai els articles més llegits, així que són les portades, amb els seus elements emocionals, els que acaben marcant no només la posició, sinó també –i sobretot– el to amb el qual volen que el lector encari la seva jornada. I el nivell d’autoestima.

stats