Quina meravella d’audiovisual que la casa reial ha facilitat als mitjans per farcir la commemoració dels deu anys de regnat de Felip VI. Unes escenes molt reveladores a l’altura de la institució, dignes de la modernitat que representa avui dia la Corona espanyola. Els mitjans que se’n feien ressò deien que la seqüència de dos minuts descobria el dia a dia del rei al seu despatx. Les primeres imatges el mostraven assegut a la seva taula, davant del retrat de Carles III. Felip VI fa veure que treballa. Treu la pinça d’un plec de papers i els canvia d’ordre. Quin gest, quina elegància. Els documents estan subratllats i amb marcapàgines, cosa que potencia la sensació de tasca laboriosa. Després apareix amb unes petites cartolines a les mans mentre deixa la mirada perduda cap a la finestra. Som testimonis d’una concentració prodigiosa, d’una disciplina de treball corprenedora. Després fa veure que subratlla i encercla paraules, com si estudiés. La intensitat intel·lectual d’aquesta escena deixa extasiat l’espectador per l’esforç del monarca, serè però ferm. Després descobrim el rei dempeus al costat d’un finestral mentre fulleja un petit llibre. No sembla que el llegeixi, només fa com si busqués alguna cosa a l’interior. Una prova de la seva erudició. Quin gran lector. En la següent seqüència ha desaparegut el llibre i el rei té un informe a les mans. Podria semblar un treball de quart d’ESO, però s’ho mira com si fos informació confidencial. Ara la seva mirada descansa en l’infinit, cap al jardí, com si tingués pensaments transcendents. Mentrestant, se sent de fons el so de les càmeres de retratar, però ell fa veure que no hi són, que està sol enmig de la calma del seu despatx. Quanta naturalitat. Quin encert fílmic. L’home es mostra circumspecte, recte. De cop, apareix sense americana. Quina prestància. Va amb mànigues de camisa, més informal, per transmetre encara millor el seu esperit treballador, el seu afany. Continua amb el mateix informe a les mans, així que interpretem que el contingut potser li està fent suar la cansalada. Com si passés per casualitat, el pla ens mostra subtilment les inicials que Felip VI porta brodades al pit de la camisa, un símbol de distinció.
Arriba el clímax del vídeo. El de la màxima modernitat de la institució. Felip VI és captat recolzat sobre una taula mentre revisa el mòbil. Una manera de dir-nos que la Corona està al dia de l’última tecnologia. Amb una mà sosté el telèfon i amb l’altra les fitxes d’un discurs. És un monarca multitasca. Escriu un missatge exhibint l’estil inconfusible de la seva generació: el telèfon en una mà i amb el dit índex de l’altra tecleja fixant-s’hi bé, lletra a lletra, com si recollís molletes de pa de la pantalla, vigilant no fer cap falta. Demostra la precisió motriu d’un rei bregat en les elits de l’exèrcit.
Aquest és el dia a dia del monarca, diuen. La prova d’un servei de comunicació de la casa reial que sap projectar una imatge de la institució dinàmica, actual i, sobretot, molt i molt treballadora, especialment a l’hora de fingir-ho.
