L’amor en temps de conflicte

Els incondicionals de les comèdies romàntiques tenen una nova oferta a les plataformes. The lovers és una sèrie curta, àgil i efectiva que trobareu a SkyShowtime (també està disponible a Movistar+ gràcies a un acord entre tots dos serveis). Sis capítols de vint-i-pocs minuts que posen a prova l’amor d’una parella que es coneix d’una manera força rocambolesca. De fet, com a història és inevitable considerar que és més aviat inversemblant, però segurament és una característica inherent a la comèdia romàntica. Els protagonistes són la Janet i el Seamus. Ella treballa en un supermercat de Belfast. El marit l’ha deixat per una altra dona, és malcarada a la feina i no té cap al·licient vital. Ell és periodista, una estrelleta televisiva especialitzada en política que està assaborint les primeres mossegades de la fama, que sempre són les més dolces. És egocèntric, té una nòvia guapa i famosa i la seva prioritat és la carrera professional. La cadena on treballa el Seamus l’enviarà a Irlanda del Nord per gravar alguns programes especials. Igual que a la sèrie Starstruck, tornem a trobar-nos amb una relació entre un noi famós i una noia de vida senzilla, però a The lovers la singularitat és que, davant dels obstacles que dificulten la relació, la parella decidirà convertir-se en amants i mantenir en secret la relació. En aquest punt, però, l’espectador bregat en múltiples comèdies sentimentals pot detectar fàcilment que això només és una drecera per arribar al lloc de sempre. Sap que el pragmatisme inicial de la parella, més sexual que romàntic, canviarà en algun moment de direcció. Potser el gran defecte de la sèrie és que tot es resol massa ràpid i amb una practicitat més humana que televisiva. També tracta amb una mica de frivolitat uns suposats problemes de salut mental afegits per justificar decisions dels personatges una mica forçades, més que no pas per aportar un missatge de fons a la ficció. També juguen amb molta feblesa la carta de la parella oficial del Seamus, la Frankie, la nòvia enganyada. És un personatge positiu i entranyable per a l’espectador per sobredimensionar els impediments de la parella i la tensió narrativa, però, com tots els conflictes, resultarà efímer. La burla foteta sobre el valor de la fama i la pressió que genera és, segurament, la carta que millor sap jugar la sèrie.

La sèrie flirteja hàbilment amb el xoc cultural entre Irlanda del Nord i Anglaterra, fins i tot amb picades d’ullet que només capten els autòctons. Però la clau argumental apareix quan emergeix el passat del conflicte polític nord-irlandès, la càrrega ideològica i social i les seqüeles emocionals del terrorisme. The lovers combina, per tant, drama i comèdia. El drama et deixa una mica fred. Potser des del punt de vista estrictament nord-irlandès o britànic tingui més implicacions de les que considerem des de la nostra perspectiva. Però la comèdia és agradable. Hi ha enginy en els diàlegs i habilitat per crear situacions violentes o ridícules que proporcionen les sensacions que l’audiència espera en aquest tipus de sèries. I, això ja és una raó suficient per als que només busquen entretenir-se amb una comèdia romàntica.