Dijous a la nit TV3 va emetre el making-of de Tor, la que ha sigut, sens dubte, la gran producció d’aquesta temporada, per qualitat i xifres d’audiència. El foc darrere les flames mostrava com s’ha desenvolupat la sèrie documental tant en l’àmbit creatiu com en el tècnic. Els responsables dels diferents departaments explicaven els detalls i interioritats de la seva feina. Després de l’abús de la primera persona que ha fet Carles Porta al llarg dels vuit capítols, el programa era gairebé un acte de justícia amb l’equip de treball. Vam poder veure les bambolines de Tor: el plantejament de la línia editorial del projecte, el to, l’enfocament narratiu, la composició de la banda sonora, la construcció de les maquetes, les localitzacions, el procés de gravació i la recerca de testimonis. El making-of era pràcticament tan llaminer com la sèrie i fins i tot tenies la sensació que n’haguessin pogut fer uns quants episodis més. El programa tenia una gran capacitat de síntesi i permetia intuir el material que finalment no s’ha aprofitat.
Les declaracions dels responsables de les diferents àrees de treball eren reveladores perquè moltes de les percepcions i sensacions que han tingut els espectadors veient la sèrie documental passaven del subliminar al conscient en veure el making-of. Les dosis de western, de thriller nòrdic, la creació de tensió i ambientació que funcionaven dèrmicament i visual fins a suscitar una atmosfera, en veure el procés de construcció del relat se’n descobrien els mecanismes: dels matisos sonors d’un timbal artesanal al fum d’una petita xemeneia. La cosa més diminuta o tènue acaba tenint grans repercussions emocionals en l’espectador. Quan Eduard Grau parla de la importància que les maquetes cobressin vida, el making-of ho fa palès a través de la imatge, exhibint com passem d’un paisatge en miniatura a un petit món que batega en l’interior de les cases.
El foc darrere les flames també posava en evidència un factor més subtil, però que també en determina l’enfocament. El making-of de Tor es va explicar a través de veus masculines. Tot i que en les imatges es veien dones com a integrants dels equips, els responsables que explicaven les diferents parts del projecte eren sempre homes. Això és significatiu tenint en compte que Tor és també una història de conflicte entre grans mascles alfes. Això explica també les deficiències en l'àmbit de la perspectiva de gènere que sovint tenen les produccions de Porta.
L’emissió posterior del 30 minuts, Tor, la muntanya maleïda, del 1997, que va originar el fenomen actual, potser ja saturava una mica, però, en canvi, permetia constatar l’evolució de les narratives televisives. I no només respecte al gènere true crime sinó també pel que fa al programa històric de reportatges. Tor ha sigut la muntanya beneïda per a Carles Porta.
D’altra banda, el making-of demostra a l’audiència (i als mateixos responsables de TV3) les implicacions professionals, exigències i temps que demana una bona producció televisiva en contrast amb aquesta televisió de fireta a què ens estan acostumant a consumir darrerament.
