BarcelonaL'Abc, el diari monàrquic i reaccionari per excel·lència d'Espanya, que va felicitar l'aniversari al Führer en portada i va donar suport a l'alzamiento de Franco, entrevista aquest diumenge Felipe González com si fos un dels seus de tota la vida. El titular no és gens nou, ja ens el coneixem: "L'amnistia no em representa". I a dins, doncs tota l'artilleria antisanchista que la dreta mediàtica reparteix cada dia.
Felipe González és un personatge curiós, molt donat a la desmemòria o a la memòria selectiva. El 23 de febrer del 1998, el llavors director de l'Abc Luis María Ansón va reconèixer en una entrevista a la revista Tiempo que per acabar amb Felipe González "es va fregar l'estabilitat de l'Estat". Ansón es referia al que després va conèixer com a conspiració del sindicat del crim per desestabilitzar el govern del PSOE i que bàsicament consistia en publicar cada dia escàndols de corrupció (molts dels quals certs, uns altres no tant) per fer la sensació que González ocupava el poder de manera il·legítima (els sona?). Els conspiradors eren els habituals de la tertúlia d'Antonio Herrero a la Cope, que després es reunien per coordinar les seves accions: hi havia, evidentment, Pedro J. Ramírez, Federico Jiménez Losantos, Manuel Martín Ferrand, Jaime Capmany, Amando de Miguel, Pablo Sebastián, etc.
Al final, la indiscreció d'Ansón, que no sabia callar les coses, va revelar que allò era més que una tertúlia. Per cert, el pintor Álvaro Toledo va fer un quadre de tots ells, La tertúlia de Antonio Herrero, que ara presideix el saló de Ramón Tamames, candidat de Vox a la darrera moció de censura contra Sánchez. Però es veu que Felipe ja no se'n recorda, d'això. Han passat tants anys...
