Kosovo, un país incòmode per a Espanya (i la premsa)

BarcelonaNo és cap secret que els partits de futbol d'Espanya contra Kosovo representen un maldecap per a Madrid, que no reconeix aquest país. Per exemple, en la roda de premsa de dimarts a Pristina, els periodistes kosovars li van preguntar al cap de premsa de la selecció espanyola per què es referia sempre a Kosovo com la "selecció local", evitant sempre pronunciar la paraula prohibida. El ministeri d'Exteriors prefereix que es parli de "Territori de Kosovo", però el mateix Luis Enrique no té cap problema amb dir-li Kosovo a Kosovo.

Ara bé, el que resulta curiós és que aquesta incomoditat diplomàtica també esdevé incomoditat periodística. A l'edició de dimarts, El Mundo afirmava que "Kosovo va proclamar unilateralment la seva independència de Sèrbia l'any 2008. Només 90 de 193 països de l'ONU reconeixen el país com a independent. Molts altres, entre els quals Espanya, no li atorguen reconeixement internacional. En el cas d'Espanya, per raons òbvies".

Què vol dir "per raons òbvies"? El periodista, que omet que entre els països que reconeixen Kosovo hi ha la majoria d'estats europeus i els Estats Units, ve a dir "Nosaltres no ho podem fer perquè llavors els bascos i catalans voldran fer el mateix". I més endavant, després de dir que els jugadors espanyols romanen "aliens" a la polèmica, escriu: "Mai els futbolistes s'han preocupat de res que no sigui jugar el partit, ni els de la selecció ni els de cap equip". ¿De veritat els futbolistes no es preocupen de res més que de jugar? I què passa quan Toni Kroos qüestiona que el Mundial s'hagi de jugar a Qatar? O quan Manuel Neuer llueix els colors de la bandera LGTBI quan juga contra Hongria? Els futbolistes no són robots aliens a la política, com voldria El Mundo, són persones normals. I a alguns fins i tot els deu semblar una bestiesa que Espanya no reconegui Kosovo.