El jutge Peinado fa desmelenar la caverna

La instrucció del cas contra Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, és un cúmul de despropòsits perquè ha aconseguit ocupar ja un munt de portades abans de posar sobre la taula suficients indicis de cap conducta delictiva evident. La sentència que busca no és jurídica, sinó mediàtica. Només així s’explica també que Juan Carlos Peinado citi Pedro Sánchez com a testimoni. Tot forma part del xou: el magistrat sap de sobres que la llei eximeix a un cònjuge de declarar contra la seva parella.

Com si fos una navalla suïssa, l’estèril moviment de Peinado serveix per a moltes coses en els diaris hostils al PSOE. En el cas d’Abc, per exemple, titulen “Moncloa es llança contra el jutge per criticar Sánchez” que alimenta el seu retrat del president espanyol com un autòcrata perseguidor de l’estament judicial. El verb principal de La Razón és “interrogarà”, la qual cosa permet posar Sánchez sota l’ombra de la sospita. Alguna cosa deu haver fet. En el cas d’El Mundo, hi ha una cita anònima d’una (suposada) font del PSOE que diu “Això es complica”. De nou, s’insinua molt de formatge –aquí hi ha teca– però el que tenim, com a molt, és un rosegó de pa negre. La política sempre ha tingut una part performativa accentuada, que en els darrers temps s’ha convertit en directament insuportable. Però mira, tothom tenia clar que hi havia dosis de teiatru. Però que cada cop els jutges siguin més protagonistes amb les seves desmelenades actuacions de cara a la galeria té implicacions més profundes sobre la salut democràtica. Actuacions, per cert, que solen acabar en no-res. Com quan el mateix Peinado va imputar dotze periodistes, sense practicar cap diligència, per desvelar part del contingut del sumari contra els CDR. Va acabar arxivant-ho, però el magistrat va poder gaudir una estoneta de la seva política d’ensurts arbitrària i impune.