El jutge dona tres hores a les operadores per bloquejar Telegram

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha donat a les operadores de comunicacions tres hores per bloquejar Telegram a Espanya, un temps que començaria a comptar des de la recepció de la comunicació judicial, segons figura a la resolució del magistrat. Divendres a la nit el jutge va ordenar suspendre l'aplicació de manera cautelar a Espanya, arran d'una denúncia presentada per Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus per presumpte ús no autoritzat de contingut audiovisual sotmès a drets d'autor. Aquest diumenge Telegram encara estava operatiu.

El titular del jutjat central d'instrucció número 5 ha adoptat aquesta decisió en el marc d'una petició de mesura cautelar que van reclamar les companyies audiovisuals perquè es paralitzés l'activitat de l'aplicació de missatgeria mentre es duu a terme la investigació. Pedraz considera que la decisió de bloquejar Telegram és "necessària, idònia i proporcional" perquè no hi ha una alternativa per frenar la difusió d'aquests continguts. En la resolució es recorda que les autoritats de les illes Verges, on és la seu social de l'empresa de missatgeria, no han col·laborat amb la comissió rogatòria enviada a fi que Telegram informés de determinades dades tècniques que permetrien identificar els titulars dels comptes utilitzats per a la infracció dels drets de propietat intel·lectual. El jutge remarca que l'incompliment d'aquesta petició, que va ser enviada el 28 de juliol del 2023, impedeix la continuació de la instrucció de la causa, motiu pel qual s'ha pres la decisió de bloquejar Telegram. "No existeix cap altra mesura que pugui aturar la reiteració dels fets delictius", assenyala el jutge.

L'organització Facua - Consumidors en Acció ha mostrat el seu malestar per la decisió judicial de bloquejar Telegram, ja que consideren que causarà "enormes perjudicis" per als "milions d'usuaris i per a les empreses, organitzacions i institucions públiques i privades que difonen continguts de manera lícita a través dels seus canals en aquesta plataforma". Afegeixen que es tracta d'una mesura "absolutament desproporcionada".

"És com si tanquessin internet perquè hi ha webs que allotgen il·legalment continguts protegits per drets d'autor, com si tallessin tot el senyal de televisió perquè hi ha cadenes pirates", ha criticat en un comunicat el secretari general de Facua, Rubén Sánchez.

Origen rus

Telegram va néixer el 2013, tot i que oficialment va ser registrat el 2014, de la mà de Pavel Durov, anomenat popularment el "Mark Zuckerberg de Rússia", després que ell i el seu germà, Nikolai Durov, creessin la xarxa social VK, molt similar a la nord-americana Facebook. El 2014 Durov es va vendre la seva part de VK i va abandonar Rússia, assegurant que el país era incompatible amb el negoci d'internet (s'havia negat a donar les dades del grup Euromaidan, activistes ucraïnesos pro Unió Europea i anti-Rússia).

Arreu del món, Telegram té 800 milions d'usuaris. A l'estat espanyol, un 18% dels usuaris del sistema de missatgeria opten per aquesta aplicació, l'equivalent a 8,5 milions d'usuaris. És un servei de missatgeria que no només s'utilitza entre individuals, sinó que també s'ha convertit en una eina de comunicació imprescindible de partits polítics, entitats socials i mitjans de comunicació. De fet, quan divendres a la nit es va saber la decisió del jutge Pedraz, moltes d'aquestes entitats i associacions, com ara Òmnium Cultural o Desdelsofa.cat, van fer arribar als subscrits als seus canals un missatge d'alerta en el qual també es facilitava un enllaç alternatiu per seguir les comunicacions a través d'altres plataformes, com ara WhatsApp.

A quins continguts es pot accedir a través de Telegram?

La denúncia presentada per Movistar, Atresmedia i Mediaset s'enfoca en la distribució a través de Telegram de continguts que estan subjectes a drets d'autor. Tot i que molta gent fa servir Telegram per a una comunicació estàndard, a través de diferents canals de Telegram es pot accedir a pel·lícules i sèries tant de plataformes com de canals de televisió en obert. Són canals que són fàcils de trobar fent una cerca ràpida a Google. En canals com ara Anime TV España, que compta amb quasi 3.000 subscriptors, es poden veure programes com La isla de las tentaciones, de Telecinco, o La ruleta de la suerte, un dels concursos més populars d'Antena 3. També hi ha canals des d'on es poden veure sèries turques, com ara Yabani, de la qual Atresmedia va adquirir els drets aquest febrer.

Hi ha altres grups com ara Películas y Series x Google Drive, amb més de 70.000 subscriptors, que dona a accés gratuït a films recentment estrenats com poden ser La societat de la neu, de Netflix; Argylle, disponible a Amazon pagant, o Poor things, que actualment es pot veure a través de la plataforma Disney+.

A Telegram no només es pot tenir accés a continguts audiovisuals. El maig de 2020 el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) va bloquejar 122 canals de Telegram, amb més de 380.000 subscriptors, en els quals es compartien còpies pirates de llibres, diaris i revistes durant l'època del confinament.

Els bloquejos en altres països

Espanya no és el primer país que intenta aturar el funcionament de Telegram. El cas més recent es va donar l'any passat, quan la justícia del Brasil va ordenar la suspensió del servei al país després que l'aplicació de missatgeria es negués a entregar a la policia federal dades concretes sobre grups neonazis. Tres dies després de la sentència, un tribunal de segona instància va revocar la decisió arran d'un recurs presentat per Telegram. El magistrat va considerar que es tractava d'una mesura no proporcional perquè afectava la llibertat de comunicació d'usuaris de tot el país que no estaven vinculats als fets de la investigació. El jutge, en canvi, sí que va mantenir una multa per cada dia d'endarreriment en l'entrega de dades.

Un altre país que ha intentat bloquejar les comunicacions de Telegram ha estat Rússia, on va néixer l'aplicació. L'abril del 2018 un tribunal de Moscou va restringir l'accés a Telegram després que els responsables de l'aplicació es neguessin a facilitar les "claus d'encriptació" per poder llegir missatges de suposats terroristes. El Servei Federal de Seguretat de Rússia assegurava que Telegram havia estat utilitzada pels terroristes que el 2017 van atacar el metro de Sant Petersburg i van causar la mort de 15 persones. Tot i la pressió judicial, el fundador de la companyia, Pavel Durov, es va negar taxativament a entregar les dades sol·licitades assegurant que el bloqueig era una mesura "anticonstitucional" que violava el dret a la privacitat de la correspondència dels ciutadans russos. Les autoritats russes van tenir moltes dificultats per fer efectiu el bloqueig perquè Telegram l'esquivava a través de l'ús d'IP mòbils. Després de dos anys de conflicte, els jutges van obligar a aixecar el bloqueig com a resposta al compromís de Telegram d'ajudar en les investigacions contra l'extremisme i el terrorisme.