El jutge més cruel torna a la càrrega

BarcelonaMés enllà de la possibilitat de descobrir un gran cantant o un ballarí increïble, un dels atractius inevitables de qualsevol concurs de talents són els veredictes d’un jutge cruel. Simon Cowell, l’inventor i mestre de tots ells, ho sap molt bé.

Cowell és la ment darrere de dos dels realities: l’espai musical The X factor, per al qual van començar els càstings de la tretzena edició britànica divendres passat -i en què, un cop més, ell és un dels jutges-; i el reconegut programa de varietats Britain’s got talent, del qual s’han emès diferents versions en 62 països d’arreu del món -entre els quals Espanya, on s’han produït els formats Tú sí que vales i el molt més recent Got talent España (tots dos emesos a Telecinco)-. El britànic és, a més, el propietari de Syco Music, segell que té, entre els seus artistes, el fenomen d’òpera Il Divo, la cantant Leona Lewis i el boom adolescent més destacat -i màquina d’ingressos- One Direction.

La llista de persones més riques del Regne Unit que revela cada any el rotatiu britànic The Sunday Timesva publicar el 2015 que Cowell havia reunit, fins a la data, una suma estimada de 325 milions de lliures esterlines (uns 413 milions d’euros). Amb aquest xifra, el productor se situava en la posició número 313 de la llista, de 1.000 persones. Però els inicis de Cowell, en què ja s’entreveuen una gran ambició i, sobretot, moltes ganes de vendre idees, no van ser fàcils.

L’èxit a partir del personatge

Quan l’ara magnat de la música era només un adolescent, no era un bon estudiant. Davant del seu comportament rebel, el seu pare, un important empresari de la indústria de la música que treballava al segell discogràfic EMI, li va aconseguir una feina a la seva oficina: com a noi dels encàrrecs. Cowell, però, es va cansar ràpidament de la seva posició i, poc temps després, va decidir crear la seva pròpia empresa amb un company; un projecte que va fer fallida. Tot i així, els seus primers moviments en la indústria musical el van portar a col·laborar amb el creador del concurs Pop idol, Simon Fuller. Així va ser com, el 2001, es va donar a conèixer per primera vegada el Simon Cowell que el públic coneix avui en dia: el jutge, de sinceritat extrema i males maneres. Un personatge que s’ha exportat a altres països, entre els quals a Espanya de la mà de Risto Mejide, que va arribar a Operación Triunfo el 2006.

Des dels seus inicis a Pop idol, la carrera de Cowell no ha fet més que sumar èxits. Durant els últims 15 anys, ha treballat sense parar, sempre entre Anglaterra i els Estats Units. A l’altre costat de l’oceà, ha sigut jutge als programes American idol, The X factor USA i America’s got talent, que també ha produït. En tot dos països, sempre ha estat acompanyat d’una llarga llista de cares conegudes que ha fitxat per opinar al seu costat, com la model Heidi Klum, les cantants Demi Lovato i Rita Ora, el DJ de la ràdio de la BBC Nick Grimshaw, i molts d’altres.

Recentment, a finals del 2015, Cowell va rebre el Music Industry Trust (el premi de la Confiança de la Indústria de la Música). El va recollir de les mans dels ja mencionats One Direction. El grup, que es va reunir al The X factor britànic fa cinc anys, el va consolidar com un dels descobridors de talents més destacats del moment, ja que va tenir un èxit internacional per sobre de totes les expectatives.

Per a la nova temporada del The X factor britànic, Cowell ha reunit els dos jutges que l’acompanyaven a la primera emissió, i també la cantant Nicole Scherzinger, que ja havia treballat al programa. El mític presentador de l’espai, Dermot O’Leary, va recomanar al productor que deixés descansar el concurs durant un any. Finalment, però, ell mateix torna aquesta temporada per substituir els presentadors de l’edició anterior. Segons Simon Cowell, The X factor encara té corda per estona.