El judici a 'Gran Hermano' fa recordar com la televisió es va inhibir amb la violència sexual

BarcelonaEl jutjat penal número 18 de Madrid ha acollit les últimes setmanes el judici contra José María López, exconcursant de Gran Hermano Revolution. L'home està acusat d'haver abusat sexualment de Carlota Prado durant l'edició del concurs de Telecinco del 2017. El judici va quedar dimarts vist per a sentència, amb una petició de la Fiscalia de dos anys i mig de presó i una indemnització de 6.000 euros a l'acusat. A l'espera de la decisió del jutge, el cas ha tornat a situar a primera línia mediàtica els fets viscuts per Prado, la gestió de la productora i la seva connivència –l'abús sexual va ser gravat per les càmeres del concurs– i l'impacte de tot plegat a la cadena i en els reality shows.

Els fets van passar la nit del 3 al 4 de novembre del 2017, quan José María López hauria abusat sexualment de Carlota Prado aprofitant que ella estava pràcticament inconscient. El programa va gravar-ho, però ningú hi va intervenir mentre passava. L'endemà, un dels responsables de Gran Hermano va denunciar López a la Guàrdia Civil. També van expulsar-lo del concurs i van explicar que Prado deixava la casa, sense aclarir-ne els motius. Ella hi acabaria tornant uns dies després, fins que el públic la va expulsar a finals de novembre.

Però no va ser fins dos anys després, el novembre del 2019, que no va transcendir què havia passat exactament al concurs. Amb el consentiment de Prado, El Confidencial va publicar un vídeo en què se la veia a ella mirant per primera vegada l'enregistrament de la nit del 3 al 4 de novembre. La noia reacciona amb llàgrimes i nerviosisme, demana que aturin les imatges i que la deixin sortir de la sala, però l'encarregat de donar-li permís (El Súper) la reté una estona més a dins. "El que li ha passat a la Carlota és molt greu, no només l'abús que ha patit sinó tota la violència que ha hagut de suportar amb posterioritat", explica l'advocada Paula Narbona, del despatx Carla Vall. La lletrada subratlla "la revictimització que pateix quan la tanquen dins la sala i li posen les imatges", una qüestió que, "de fet, podria haver denunciat de forma aïllada".

La responsabilitat de la productora

Al judici, Prado ha assegurat que va ser víctima d'una violació, tot i que ha declarat que no recorda gaire bé els fets. Les imatges del moment han sigut una de les proves del judici. "Queda clar que hi va haver un abús, ja només pel fet que a càmera es veu com, per exemple, la despulla. Les imatges mostren perfectament l'estat en què ella es trobava, completament intoxicada. De fet, se la veu com li aixeca la mà perquè pari en dues ocasions", assenyala Narbona. La part més difícil de demostrar és si hi va haver o no penetració, perquè al vídeo no es percep.

En un moment del procés judicial, l'advocat de Prado va demanar un canvi d'instrucció perquè es jutgés un abús sexual amb penetració, tot i que al final no va tirar endavant. "El programa hauria hagut d'entrar a la casa, separar-los, agafar aquesta noia i portar-la d'urgències. Aleshores tindríem segurament un informe mèdic amb proves relacionades a la violència sexual. Se li hauria extret una mostra per veure si hi havia semen, que fins i tot podria haver portat a determinar si l'ADN era compatible amb el seu i, per tant, que quedés clar que sí que hi havia hagut penetració", destaca Narbona, que precisa que, "en cas que s'hagués obert el procediment per un abús sexual amb penetració, la pena seria d'entre 4 i 10 anys".

Un altre dels dubtes que ha generat el procés judicial és la responsabilitat de la productora, Zeppelin, sobre tot plegat. "Penalment era complicat, perquè el Codi Penal no preveia una responsabilitat específica de la persona jurídica per aquests fets, i tampoc estaven obligats a tenir protocols. Una altra història és la persona que estava darrere de la càmera en aquell moment, veient el que estava passant, a qui se la podria haver arribat a denunciar per un presumpte delicte per omissió al deure de socors o bé un delicte d'omissió del deure d'impedir delictes", diu Narbona. L'advocada també considera que s'hauria pogut demanar una compensació econòmica més alta a la productora (ara està xifrada en 6.000 euros) per tota la gestió dels fets després: "Tenint en compte la difusió de les imatges, els ingressos del programa i l'exposició posterior d'ella al confessionari, que és el més greu de tot el que fan, és evident que podria haver lluitat per una indemnització molt més elevada".

L'esgotament del format

Més enllà del procediment legal, el cas d'abús sexual va tenir un impacte directe sobre la imatge de Gran Hermano i de Telecinco. Des d'aleshores, de fet, la cadena no ha tornat a organitzar cap altra edició del reality i va suspendre la segona temporada de Gran Hermano Dúo, que estava prevista per al 2020. "En surten perjudicats i han intentat esborrar al màxim el que va passar. Sempre han aprofitat els escàndols sexuals per treure’n profit, i en aquest cas, en canvi, ha estat un secret absolut. De fet, al vídeo del confessionari es demana explícitament a la víctima que d’allò no en parli", afirma la crítica de televisió de l'ARA, Mònica Planas.

Els fets van passar en paral·lel a l'auge del moviment Me Too, i Planas considera que la reacció del programa és "molt simptomàtica" a l'època i al context. "És obvi que un esdeveniment així en un nou context social passa a estar molt més desprestigiat. La societat no és la mateixa", diu Planas. En aquell moment, el principal competidor de Mediaset, Atresmedia, "va aprofitar la notícia per carregar contra el rival", que a més es va veure afectat per un boicot publicitari. "Això fa pànic a Telecinco, que és un contenidor publicitari. Arriscar-se a fer un format tacat hauria posat en perill que tornés a sortir algú demanant un nou boicot. I segurament molts anunciants no haurien volgut associar-se amb aquest desprestigi", afegeix la crítica de televisió.

Tot i això, Planas considera que el format de reality show ja estava ferit de mort abans dels fets. "És possible que hagi influït en la decadència del format, que hauria passat de totes les maneres. Aquella edició de Gran Hermano ja va acabar amb audiències molt baixes –recorda Planas–. Aleshores ja es començava a notar que cada vegada són més low cost, sempre amb els mateixos personatges i les mateixes estratègies. El format se'ls ha esgotat".