José Antonio Sánchez, nomenat president de RTVE després de quatre votacions i amb els únics vots del PP

BarcelonaJosé Antonio Sánchez ha superat aquest dimecres al migdia l'últim tràmit parlamentari i s'ha convertit definitivament en president de Radiotelevisió Espanyola. El candidat proposat pel Partit Popular ha rebut únicament els vots d'aquest grup (182), però ja n'ha tingut prou per passar el tall, ja que en aquesta segona votació només li feia falta la majoria absoluta del Congrés per ser nomenat. La votació ha registrat també 122 vots en blanc i un de nul.

El Congrés havia escollit Sánchez membre del consell de RTVE dijous passat –també en segona volta i gràcies a la majoria absoluta del PP–, però acte seguit va tombar el seu nomenament com a president, ja que per fer-ho en la primera votació requeria el suport de dos terços de la cambra, que es va quedar molt lluny d'assolir. De fet, va recollir 176 vots, exactament la majoria absoluta que li calia en la segona ronda.

José Antonio Sánchez, de 58 anys, és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense i ja va ser director general de RTVE entre el 2000 i el 2004. Des del 2011 era director general de Telemadrid, i ha treballat també a l'agència EFE o el diari 'Abc', a més d'haver estat el vicepresident de l'Associació Espanyola de Radiodifusió Comercial (AERC). El nou president substituirà en el càrrec Leopoldo González-Echenique, que va dimitir a finals de setembre després de dos anys en el càrrec. Des de llavors, José Manuel Peñalosa ha ocupat provisionalment la presidència de l'ens.

Dels nou consellers que formen el consell d'administració de RTVE, quatre –Andrés Martín Velasco (proposat pel PP), Rosario López Miralles (PP), Miguel Ángel Sacaluga (PSOE) i Teresa Aranguren (IU)– tenen el càrrec caducat des del desembre del 2012, però tot i així no s'ha aprofitat el relleu a la presidència per escollir també els seus substituts. Igual que en el cas del president, la majoria absoluta del Congrés o del Senat –cada cambra és responsable del nomenament d'una part dels consellers– seria suficient per nomenar els nous membres si no aconsegueixen la majoria qualificada dels vots en una primera votació. El govern espanyol va introduir aquest punt a la llei l'any 2012, precisament per desbloquejar la renovació de l'anterior consell, que també portava dos anys de retard. Va ser gràcies a aquesta modificació que Echenique i quatre consellers més van poder accedir al càrrec el juny del 2012.

La possibilitat que el PP pugui imposar els seus candidats sense pactar-los amb cap grup de l'oposició, com ha passat amb Sánchez, ha estat un dels aspectes més criticats durant el debat parlamentari sobre l'elecció del nou president. Més enllà del vot contrari de la resta de partits, la mostra més clara de descontentament l'han ofert els diputats d'Izquierda Plural, que han optat per no participar en les votacions.

També els periodistes de RTVE s'han oposat al nomenament de Sánchez, ja que sota el seu anterior mandat la corporació va rebre diverses denúncies per casos de censura. A més, temen que arribi amb la intenció d'impulsar un ERO.