Jordi Évole: "Volem guanyar en matisos sense deixar de ser atractius"

Amb l'ombra del Follonero cada cop més tènue sobre la seva figura, Jordi Évole enceta avui una nova temporada al capdavant de Salvados (La Sexta, 21.30). El programa de La Sexta s'ha convertit en un referent periodístic. L'humor de la primera etapa ha anat deixant espai a altres tons, i per als nous episodis Évole explica que vol seguir guanyant en varietat cromàtica.

¿Has introduït algun canvi de format per a aquesta nova temporada?

Seguirem molt la línia de les dues temporades anteriors. Però detectem que els blancs i negres se'ns estan acabant. Ja no hi ha temes en què veiem clarament bons i dolents. Ara, per tant, el repte és saber explicar la complexitat: guanyar en matisos sense deixar de ser atractius.

El programa té una clara vocació de ser popular, en el sentit literal del terme.

Hi ha una vocació que hem renovat: tenim ganes de trepitjar el carrer més encara i de parlar amb la gent. Ens vam adonar que sovint, quan ens posàvem a gravar, es formava una rotllana amb els veïns, que s'incorporen sempre i que acaben enriquint el debat. En el primer programa, el d'aquest diumenge, es percep molt aquest efecte.

Què pots avançar de l'estrena d'aquesta nit?

Passa el 70% a Barcelona i es titula ¿La vida sigue igual? Intentem respondre a la pregunta: per què no peta tot, tenint en compte la situació? Hem gravat molt a Ciutat Meridiana, que viu una situació extrema, i hem vist coses que ens han fet caure l'ànima als peus. Fa mal, però també veus l'esperança: fins i tot en els moments més durs veus com emergeix la solidaritat entre veïns. La xarxa social allà no és Twitter o Facebook, és una xarxa de porta a porta, de veïns que s'ajuden entre ells. Totes les famílies, literalment, totes, depenen de la beca menjador per poder fer els àpats a l'escola. I els mestres es desviuen per aconseguir que cap nen es quedi sense poder menjar.

Són realitats que sovint s'obliden rere les xifres macroeconòmiques amb què polítics o banquers intenten sovint condicionar el discurs.

Els periodistes tenim les nostres bombolles: hem d'aprendre a sortir-ne. Per a mi gravar el programa allà va ser una experiència forta.

També has aconseguit que Arturo Pérez-Reverte, que fuig de les entrevistes televisives com de la pesta, parli amb tu.

Sí, em va agradar molt tenir Pérez-Reverte al programa. És la cirereta del pastís. El llegia des de ja feia temps i últimament el veia molt indignat, així que volia que m'expliqués la seva visió. També vam parlar del cas català, i m'explicava que havia d'admetre que, vulguis que no, és el lloc on la gent està demostrant una capacitat de mobilització més gran.

¿Hi ha algun tema amb el qual no us atreviu? ¿O que creieu que no es pot adaptar al vostre format?

La veritat és que no ens hem tallat mai. Hem fet el que volíem. Ara que el programa està consolidat, volem sondejar alguns límits. Com a mínim, fins al dia que ens diguin: "A veure, què és el que no heu entès quan vam dir que..." Però de moment no hem tingut cap mena de consigna. No ens han dit que hem de tocar aquest tema o anar per aquí...

Home, de pressions n'hi deu haver... ¿Heu notat alguna diferència des que es va consumar la fusió de La Sexta amb Antena 3?

Esclar que la cadena rep moltes pressions pel programa, però la majoria no ens arriben a nosaltres. Per sort nostra, hi ha uns directius de la cadena que aguanten les pressions i s'encarreguen d'aturar-les.

Qui s'ha negat en més ocasions a aparèixer al programa?

El que més vegades m'ha dit que no és José María Aznar. Però no em rendeixo. No tiro la tovallola, ni molt menys.

La bancada conservadora deu ser en general més reticent a deixar-se entrevistar.

Doncs jo penso que el Salvados és bastant transversal. No crec que sigui només per a gent d'esquerres. Quan faig el programa, em passa sovint que algú m'atura i em diu: "Ei, sóc de dretes, però m'agrada el programa i que fotis canya". Suposo que recollim i donem resposta a una certa indignació popular, més enllà dels bàndols polítics. No m'agrada ser en cap bàndol, en tot cas.

Però deus tenir assumit que la percepció pública que hi ha sobre la teva figura t'ubica clarament a l'esquerra.

No seré imparcial a l'hora de defensar el que és públic, com la sanitat i l'educació, que probablement s'associen més a l'esquerra. Però hi ha temes, com la corrupció, on hem cantat la canya a un costat i l'altre.

Quina és la fórmula per poder-ho fer, en una arena tan polaritzada políticament?

Si no deus res a ningú, i és el cas, pots fer el que vols. No deure res i tenir poca relació amb l'elit és una molt bona actitud periodística. I, a més, té el benefici que al final garanteix que facis més bé la teva feina i obtinguis un millor resultat.

----------------------------

Un èxit indiscutible d'audiència

El programa ha anat creixent en audiència fins a firmar, la temporada passada, el seu millor registre (2.348.000 espectadors de mitjana a l'Estat i una quota del 12,1%). Són dades que dupliquen còmodament la mitjana global de La Sexta. A Catalunya, tot i la competència del 30 minuts de TV3, encara va tenir més share (14,5%) i ha aconseguit alguns èxits com l'entrevista a Artur Mas (que es va enfilar al 23,7% de quota, gràcies als seus 831.000 espectadors) i el capítol Los olvidados , dedicat a l'accident del metro de València, que va aplegar 787.000 seguidors amb un share del 22,3%.