Joel Joan parodia Joel Joan

BarcelonaQualsevol que hagi vist algun dels vídeos promocionals d’ El crac que TV3 ha emès durant les últimes setmanes haurà pogut comprovar que Joel Joan no fa aquesta sèrie per quedar bé. “No hi ha qui l’aguanti”, “Ha sigut un infern”, “No té puta gràcia”, “És un merdes”, “Prepotent”, “Probablement la pitjor experiència de la meva carrera” són alguns dels qualificatius que li dediquen, en aquests vídeos, les persones que han fet cameos en algun dels capítols de la sèrie.

Evidentment, aquestes opinions s’han d’interpretar des del to d’humor en què es mou El crac, però alhora són un retrat bastant precís de la idea fonamental de la producció: Joel Joan interpreta Joel Joan, un personatge que reuneix els trets més negatius de la seva imatge pública, els porta a l’extrem i es riu d’ell mateix de la manera més descarnada possible. “És una sèrie que té molta mala llet. Com a guionistes som mala gent”, diu l’actor, que ha escrit i dirigit la sèrie juntament amb Hèctor Claramunt. “Vam veure que teníem entre mans un personatge públic que desperta fílies i fòbies -explica Joan, parlant d’ell mateix- i que a través d’ell podríem riure’ns del país”.

Claramunt subratlla que “l’aposta del Joel és enorme”. I continua: “Quan va sortir la idea li vaig preguntar si n’estava segur, perquè si ho fèiem ho havíem de fer de veritat, anant a totes”. “No quedaràs bé”, recorda que li va advertir. Però la resposta de Joan va ser que “no hi havia res que li vingués més de gust”. “Hem fet un exercici constant per veure com podíem matxacar-lo una mica més. El Joel ha demostrat un pit i collons monumental”, sentencia Claramunt.

Una proposta innovadora

L’estrena d’El crac, avui a les 21.55, suposarà una entrada d’“aire fresc” a la graella de TV3, en paraules del seu director, Eugeni Sallent. “És una sèrie arriscada, nova, moderna”, diu Sallent, que destaca la “creativitat, esforç i talent” que hi han posat els autors. Per la seva banda, la cap de coproduccions i ficció de TV3, Susanna Jiménez, subratlla la “implicació personal del Joel”, que fa “una paròdia d’ell mateix fins a límits insospitats”. “La nostra sorpresa ha anat en augment a mesura que hem anat veient els guions i els capítols. El final de temporada és apoteòsic”, avança Jiménez.

Sens dubte, l’element més trencador de la producció és el fet que barreja realitat i ficció, en la línia de sèries com Episodes i Louie. “És un fals reality ”, en paraules de Joel Joan. Així, tot i que l’actor fa d’ell mateix -el personatge és conegut per haver fet Plats bruts i Porca Misèria, per exemple-, li han creat “una vida i unes circumstàncies” inventades. “L’essència és veritat, però és com si haguéssim posat el Joel Joan en un univers paral·lel, com si després de fer Porca Misèria les coses haguessin anat d’una altra manera”, explica Claramunt.

A l’inici d’El crac, el Joel Joan de ficció està davant d’una oportunitat d’or: interpretar el paper del general Moragues, un dels herois catalans a la Guerra de Successió, a la pel·lícula Moragues, el gran general. En saber que el seu admirat Joel, amb qui no coincidia des de Porca Misèria, participarà en el rodatge, Roger Coma -interpretat per Roger Coma- decideix acceptar també el paper que li han ofert. La resta del repartiment, en canvi, està format per personatges de ficció: Sara Espígul dóna vida a la Sandra, la dona del protagonista; Miki Esparbé interpreta el Nico, el director de la pel·lícula; Assumpta Serna es posa en la pell de la productora, la Kitti, i Diana Gómez és la Carla, una actriu catalana que ha triomfat a Hollywood, “la nostra Scarlett Johansson”, segons Joan, gran admiradora d’ell des que “amb vuit anys” va veure Plats bruts i que ara tindrà l’ocasió de treballar al seu costat en el film sobre Moragues. “Aquest és l’entorn que el crac destruirà, en la seva obsessió per arribar a ser Brad Pitt”, avança el protagonista.

Riure’s del país

Més enllà del repartiment habitual, cada capítol d’ El crac inclourà el cameo d’un personatge que s’interpretarà a ell mateix. Alguns seran actors, però també hi participaran, per exemple, els periodistes Xavier Sardà i Bibiana Ballbè, l’arqueòleg Eudald Carbonell i l’historiador Jordi Bilbeny. Tots ells s’han prestat a riure’s d’ells mateixos, però Joan adverteix que l’objectiu és més ampli: “S’imposava que, si fèiem una paròdia sobre el Joel Joan, li toqués el rebre al país. Els països forts són els que són capaços de riure’s d’ells mateixos”, reflexiona.

De fet, l’actor considera: “Tots portem a dins un petit crac, algú que encara no ha acabat de madurar”, de manera que, encara que el protagonista sigui ell, tothom s’hi podrà sentir mínimament identificat i “empatitzar-hi”. “El personatge és un antiheroi, però no un malparit. No l’hem volgut salvar però espero que la gent l’acabi entenent i li vegi la humanitat”, afegeix Claramunt.

El crac, que s’ha rodat íntegrament en espais reals, consta de moment de 12 capítols de 45 minuts, però tant l’equip com la direcció de TV3 es mostren disposats a donar-hi continuïtat si la rebuda del públic és satisfactòria.