BarcelonaCada Jocs Olímpics, des del 1992 –els primers mesurats amb el sistema d'audímetres a Espanya– han tingut menys audiència televisiva que els anteriors. Tòquio no ha estat una excepció. Aquestes són les principals dades, pel que fa al consum mediàtic d'aquestes dues setmanes d'ors, plates i bronzes.
Els catalans que han connectat algun cop amb els jocs
Més de la meitat dels catalans han vist, com a mínim, un minut dels Jocs Olímpics. Concretament, el 57,2% dels espectadors de més de 4 anys, que són els que mesuren els audímetres. En total, 4,2 milions d'espectadors acumulats al llarg de les dues setmanes de proves esportives. A Espanya el seguiment ha sigut més gran encara: el 66% de la població hi ha connectat, és a dir, 30,3 milions de televidents.
Les emissions diferents que s'han pogut veure
El balanç televisiu de Tòquio parla de més de 1.600 hores de pantalla per a un total de 1.857 emissions diferents, entre tots els canals. En total, s'han tractat 19 categories esportives.
La quota conjunta dels Jocs
Les cinc cadenes que han ofert els Jocs a Espanya (La 1, La 2, Teledeporte, Eurosport 1 i Eurosport 2) han sumat un 14,6% de share durant el període dels Jocs Olímpics. Això equival a caure 4,5 punts respecte a l'anterior celebració, a Rio de Janeiro, l'any 2016. Barcelona va marcar el màxim, amb una quota del 52,1%, en uns temps en què no hi havia la present fragmentació televisiva en obert ni internet.
El percentatge d'augment del 'share' dels canals que oferien els Jocs
Si es comparen les dades d'audiència dels canals amb Jocs Olímpics respecte al mateix període de l'any anterior, es constata que milloren l'audiència en un 52% de mitjana. Però l'alegria va per barris i, en el cas de La 1, que ha estat la cadena més seguida, la millora és només de l'ordre d'un 21%, ja que passa d'un share del 8,9% a un del 10,8%. Els Jocs Olímpics li han costat 50 milions d'euros a RTVE, que es justifiquen més pel prestigi que dona poder-los oferir i ser televisió de referència que no pas per l'increment net d'audiència.
El percentatge d'espectadors de 25 a 44 anys, el més baix de la història
La franja d'edat de 25 a 44 anys ja no mira els Jocs per televisió convencional. Si quatre anys enrere representaven el 25,5% dels espectadors, en aquesta ocasió ja només són el 19,1%. En canvi, la franja entre 45 i 64 anys segueix pujant i ja és el 41,7% de tots els consums televisius olímpics. A Barcelona 92 només van representar el 26,3%. Aquests han estat, també, els Jocs més masculins: un 61,9% dels espectadors eren homes. Els del 2012, a Londres, van ser els més equilibrats, amb una audiència masculina del 57,3%.
El rècord d'audiència de Tòquio 2021, amb el futbol
La pròrroga de la final de futbol masculí entre Espanya i el Brasil va ser l'emissió més vista de tots els Jocs, amb una audiència mitjana de 696.000 espectadors a Catalunya i una quota de pantalla del 39,8%. Són dades inferiors a les espanyoles, on va marcar 5.214.000 espectadors i un share del 44,9%. L'esport rei copa vuit de les deu emissions més seguides a Espanya i només deixa lloc per a la vuitena posició aconseguida per l'atletisme (amb motiu de les proves en què van rebre medalla Ana Peleteiro i Ray Zapata), que va saldar-se amb 1.868.000 seguidors i un 26,5% de share, i a una desena posició on hi ha l'Espanya-Argentina masculí de bàsquet, que va congregar 1.721.000 espanyols, un 17% dels que a aquella hora miraven la televisió. En canvi, a Catalunya només el waterpolo entre Sèrbia i Espanya va trencar el domini del futbol, a l'aconseguir ser la novena emissió més vista, amb 251.000 espectadors.
Els espectadors a Espanya de l'emissió més seguida a la televisió de pagament
El futbol domina el rànquing de la televisió en obert, però al pagament hi ha més disciplines: en el top10 hi ha, per ordre, atletisme, bàdminton, lluita, bàsquet, futbol i gimnàstica artística. L'emissió més vista va ser la corresponent a la jornada de l'1 d'agost d'atletisme, en què els medallistes Ana Peleteiro i Ray Zapata van competir i que es va saldar amb 177.000 espectadors de mitjana (38.000 dels quals a Catalunya). La participació d'atletes espanyols va molt lligada al seguiment, com era d'esperar, però el bàdminton correspon a la final entre Xina i Taiwan, i el bàsquet al partit entre França i els Estats Units.
Els milions que ha pagat Discovery per dur proves al tancat
Els organitzadors dels Jocs van vendre al canal americà Discovery un paquet de 1.085 milions d'euros que li permetia col·locar algunes proves en els seus canals de pagament. Tot i que els Jocs han sigut tradicionalment a Europa patrimoni de les televisions públiques, en aquesta ocasió un gruix significatiu de les proves en països com Noruega i Suècia només s'han pogut seguir pel pagament. La BBC també ha ofert menys proves que mai, així que caldrà veure si això marca una tendència al conjunt del continent.
Milions de reproduccions a TikTok del vídeo dels llits de cartró
Aquests han estat els primers Jocs de TikTok: els comptes dels atletes permetien veure entre bambolines una perspectiva diferent de Tòquio 2021. La línia és delicada, perquè els organitzadors encoratgen que els esportistes comparteixin bocins de la seva vida per augmentar l'interès per la competició. Això sí, si algú penjava imatges seves competint, automàticament se li suspenia el compte per violació de copyright, ja que es volia aprofitar la viralitat de les xarxes, però sense violentar les televisions que, al capdavall, són les que paguen la festa. Un dels vídeos més vistos, amb 7,5 milions de reproduccions, va ser el de la jugadora de rugbi Ilona Maher, posant a prova els llits amb base de cartró pensats per dissuadir els participants d'incórrer en activitats lúbriques poc responsables amb el covid.
Els dòlars pagats per la NBC per sis Jocs Olímpics
El canal NBC ha amarrat els Jocs Olímpics del període 2022-2032 –sis en total, ja que hi ha els d'estiu i els d'hivern– per una astronòmica xifra de 7.750 milions de dòlars. Tot i que els analistes consideren que la factura publicitària associada pot arribar fàcilment als 1.000 milions de dòlars per edició, la tendència dels espectadors a buscar altres finestres fa pensar que es tracta d'una inversió arriscada, ja que en els pròxims onze anys el panorama audiovisual seguirà vivint una profunda transformació.