Les dades de la consultora GECA es complementen amb les d’El Observatorio de las Series, que la setmana passada va presentar les conclusions de la seva segona edició. Una de les sorpreses d’enguany és que, tot i que el retrat robot de l’aficionat a les sèries que fa binge watching (maratons de capítols) és una dona menor de 34 anys, quan es tracta d’anomenar els personatges que més agraden els masculins guanyen per golejada. El rànquing dels 10 personatges preferits l’encapçala Sheldon Cooper, de The Big Bang theory, i només hi apareixen dues dones: l’Eleven de Stranger things (vuitè lloc) i la Rachel de Friends (novè lloc). Aquesta absència de personatges femenins contrasta amb el 16,3% dels enquestats que manifesten que volen més sèries sobre feminismes i dones.
‘Joc de trons’, reina de l’‘streaming’
Un estudi mostra que el 80% de les ficcions més vistes a plataformes s’han emès abans en obert
BarcelonaEl soroll al voltant de Joc de trons és difícil d’aturar, especialment quan la sèrie s’alça com l’opció preferida de l’ streaming. La saga de George R.R. Martin és la ficció més vista a les plataformes de vídeo sota demanda segons el baròmetre publicat pel Gabinete de Estudios de Comunicación Audiovisual (GECA), presentat dimarts a la trobada ConectaFiction celebrada a Pamplona. Malgrat liderar el rànquing, l’estudi assegura que la sèrie de la HBO no és la que té una audiència més fidel. Aquest honor recau en Stranger things, que ha aconseguit que el 91% dels seus espectadors hagin vist tots o gairebé tots els episodis de la sèrie. En canvi, en el cas del drama fantàstic el percentatge baixa fins al 85,6%.
El baròmetre de la consultora especialitzada en investigació del mercat televisiu es basa en 4.000 entrevistes fetes al llarg de l’any entre usuaris espanyols de plataformes com Netflix, HBO, Amazon Prime i Movistar+. De tots els enquestats, un 27,1% declaren haver seguit Joc de trons, disponible a la HBO i a la plataforma de Telefónica. El segon i el tercer lloc se l’enduen Modern family i La casa de papel, amb un 17,3% i un 16,8%, respectivament. Per darrere queden Black mirror (16,5%) i Anatomia de Grey (16%).
Una de les curiositats d’aquesta llista és que un 80% de les sèries que hi apareixen s’han emès abans a través de la televisió convencional. La conclusió que s’extreu del baròmetre de GECA és que hi ha “una forta retroalimentació entre la televisió lineal i els serveis de continguts sota demanda”. Un dels exemples més clars d’aquesta tendència és La casa de papel, que primer es va emetre per Antena 3 amb un èxit moderat i després va passar a Netflix i es va convertir en un fenomen internacional.
La salut de la ficció espanyola
En la seva condició de fenomen, La casa de papel no només aconsegueix la tercera plaça de la llista del més vist de manera general, sinó també la primera posició entre les ficcions espanyoles. La segueixen Vis a vis –una altra sèrie que va fer el pas de la televisió en obert a l’streaming–, amb un 12,2%, i Arde Madrid (11,6%), que seria la producció pròpia de Movistar+ més exitosa fins ara. De fet, la plataforma de pagament, que no sol compartir dades d’audiència, ja va donar algunes pistes de quin havia sigut l’impacte de la sèrie de Paco León i Anna R. Costa: el novembre passat va assegurar que 1,2 milions de clients havien vist algun dels capítols i que, d’aquests, un de cada quatre havien acabat els vuits episodis de la temporada només quatre dies després de la seva estrena. El rànquing de les cinc produccions espanyoles més vistes es tanca amb Las chicas del cable (Netflix), amb un 11,6%, i El embarcadero (Movistar+), amb un 7,4%.
L’estudi de la consultora també assenyala algunes de les particularitats del comportament de la ficció local en la televisió en obert. I és que, mentre la producció creix gràcies a l’entrada de les plataformes, la taxa d’èxit de les sèries en obert disminueix. El 2018 es van estrenar un total de 26 ficcions espanyoles, 9 més que el 2017. D’aquestes, 13 es van estrenar a la televisió lineal. Per a la consultora, la majoria de les produccions que es van passar per les cadenes en obert van ser un fracàs, ja que només un 31% van superar la mitjana d’audiència del canal on s’emetien. L’índex suposa una davallada del 50% respecte a l’any anterior, quan el 62% de les sèries estrenades havien superat l’audiència mitjana de la seva cadena. Luis de Zubiaurre Wagner, directiu de GECA, assenyalava durant la presentació que un dels possibles motius d’aquest descens és el progressiu endarreriment de l’hora d’inici de les sèries i la caiguda generalitzada de les audiències de la franja de prime time.
D’altra banda, el baròmetre de GECA ensenya que els espectadors han traspassat els seus rituals de consum televisiu tradicional als serveis sota demanda. D’aquesta manera, el baròmetre mostra com la ficció segueix sent un element amb capacitat per reunir la família davant d’un televisor, ja que el 78% del consum de les produccions de streaming es fa en parella o en grup. Finalment, en termes de fidelitat televisiva les dones hi surten guanyant: un 76% arriben fins al final de les sèries que escullen, mentre que en el cas dels homes només ho aconsegueixen un 68%.