BARCELONAHa sigut una llarga espera per a una temporada que ha passat volant, no només per ser la més curta fins ara –7 capítols–, sinó per la velocitat amb què s’han anat tancant trames. La setena, i penúltima, entrega de 'Joc de trons' ha acabat aquesta matinada amb un capítol que, com avançava el tràiler, reunia bona part dels protagonistes principals de la sèrie basada en les novel·les de George R.R. Martin. La temporada ha generat diversitat d’opinions entre el públic i la crítica, que, en alguns casos, consideren que la pressió per tancar la història ha obligat a accelerar el ritme de la sèrie i això ha acabat per restar versemblança al guió.
Saltar el tauró
Viatges massa ràpids, relacions romàntiques sense gaire química i batalles guanyades 'in extremis' per obra i gràcia del comodí dels dracs. Aquests elements, entre d’altres, han fet que alguns crítics considerin que la sèrie ha anat massa enllà, fins i tot per a una ficció de fantasia, i que l'acusin d’haver fet el que se'n diu 'jump the shark' [saltar el tauró], concepte de l'anglès que en l'argot seriòfil fa referència al moment en què una sèrie inclou un acte exagerat en la seva línia argumental que produeix una pèrdua de credibilitat en la coherència de la sèrie. La crítica nord-americana va començar a utilitzar aquesta expressió arran d’una escena de 'Happy days' en què en Fonzie, el protagonista, saltava per damunt d’un tauró mentre practicava esquí aquàtic. Per a molts espectadors, aquell moment va marcar el principi del final de la sèrie.
Per a alguns crítics nord-americans –com el del 'Washington Examiner' o el de la web especialitzada 'Uproxx'–, 'Joc de trons' s’està apropant massa al tauró, un perill del qual no la poden rescatar ni els dracs de la Daenerys. Un dels moments que ha generat més controvèrsia es va viure al sisè episodi d’aquesta temporada, titulat 'Beyond the Wall' [Més enllà del Mur]. Jon Snow, acompanyat de Sir Jorah i Tormund, entre d’altres, s’enfronta als Caminants Blancs amb l’objectiu de capturar-ne un i demostrar així a la Mare dels Dracs que hi ha una amenaça molt més poderosa que Cersei Lannister. El pla no surt com esperaven, i queden acorralats pels zombis fins que reben una ajuda inesperada.
Malgrat la recepció dispar, les audiències segueixen engrandint el fenomen televisiu que va començar el 2011: la setena temporada està obtenint les millors dades de seguiment de la seva història als Estats Units, i ha passat dels 2,2 milions d’espectadors de l'episodi pilot a la xifra rècord de 10,7 milions obtinguda per al cinquè episodi d’aquesta temporada.
El futur de la sèrie
Si l’estrena de la setena temporada es va fer pregar, estrenant-se al juliol quan se solia emetre a partir de l'abril, la de la vuitena no serà diferent. Segons va anunciar l’actor Nikolaj Coster-Waldau, que interpreta Jamie Lannister, el rodatge de la nova entrega començarà a l’octubre i, tot i que la HBO encara no ho ha confirmat, l’última temporada es podria endarrerir fins a finals del 2018 o principis del 2019. El que sí que se sap, perquè ho han explicat els 'showrunners', David Benioff i Dan Weiss, és que tindrà sis episodis, que tindran una durada superior a l'habitual.
La proximitat del final de la sèrie obre l’incògnita de qui la rellevarà com a ficció estrella de la cadena. Una de les alternatives podria ser algun dels quatre 'spin-offs' de 'Joc de trons' que la cadena estudia tirar endavant. Només han trascendit detalls d’un dels possibles projectes, el que està preparant la guionista Jane Goldman amb George R.R. Martin. Segons ha explicat Goldman, el més probable és que l’acció se situiï en un temps molt anterior al de 'Joc de trons', un espai temporal en què, com els agrada als fans de Martin, la fantasia serà present, per molt que això impliqui barallar-se amb la coherència.
La setena temporada, segons els crítics de l’ARA
Xavi Sánchez Pons
“Soc un defensor d’aquesta temporada perquè, al meu entendre, han intentant una cosa diferent i els ha sortit bé: 'Joc de trons' és el millor 'blockbuster' de l’estiu, t’ho fa passar bé i l’acció està molt ben rodada. És veritat que el guió s’ha relaxat una mica, però estan fent un serial d’aventures clàssic que recorda a pel·lícules dels anys 60 o 70 com 'Jàson i els argonautes'”.
Josep Maria Bunyol
“L’únic defecte que té aquesta temporada és que passen del Nord al Sud com si hi hagués un tren exprés. Al mateix temps, però, les trames que hi ha ara són les que més sentit estan donant al títol original del llibre, que és 'Cançó de gel i de foc'. Aquesta temporada ha tingut molts diàlegs amb suc que, a més, tenen el mèrit d’haver estat creats des de zero, perquè no els han extret de les novel·les de Martin”.
Xavi Serra
“Deixem de banda les teletransportacions i el pueril festeig de la Khaleesi amb el bastard. 'Joc de Trons' era la sèrie que matava el seu protagonista al final de temporada, que subvertia la fantasia èpica sabotejant les expectatives de l’espectador. Ara, en canvi, és la sèrie on el setè de cavalleria rescata Jon Snow en l’últim moment. Encara és espectacular i entretinguda, però més previsible i vulgar”.
