Joan Maria Pou: “La Tati fins a l’últim instant ha aprofitat l’oportunitat de gaudir d’allò que li agrada”

BarcelonaEl periodista Joan Maria Pou ha volgut agrair públicament aquest diumenge tots els missatges d’ànim que li han arribat arran de la mort de qui era la seva parella, Tatiana Sisquella. A través dels micròfons de RAC1, després de retransmetre el partit del Barça, ha compartit un record personal amb qui ha estat una de les radiofonistes més estimades del dial català:

"Si em permeteu, torno a dedicar un parell de minuts al fet tràgic que ha marcat els últims dies de la meva vida, de la vida de la família de la Tatiana Sisquella, i de tots els seus amics i companys tant a RAC1, com a Catalunya Ràdio, com a TV3, com al diari ARA. Us deia a l’inici de la transmissió que el partit d’avui era molt, molt especial per a mi. Doncs bé, el de dimecres també ho va ser. El pare de la Tatiana, l’Emili, és un culer de pedra picada. Em va comentar aquell dia a l’hospital: 'Avui aniràs a fer el partit?', i li vaig dir: 'Oh, i tant. El faré com sigui, perquè és l’últim partit que narraré amb la Tati viva'. Perquè ja sabíem que l’endemà, molt probablement, ens deixaria per sempre.

Què va fer l’Emili, el pare de la Tati? Doncs va posar el partit a l’habitació de la seva filla gran. I us explico aquesta anècdota perquè entengueu que tot el que heu llegit i sentit de la Tati no és fruit de l’impacte que genera sempre la mort d’una noia de 35 anys d’una malaltia tan salvatge com el càncer –o no només és això–, sinó que és fruit realment d’una personalitat excepcional. Bé, quan faltaven menys de 24 hores perquè es morís, la Tati, al llit, evidentment molt adormideta, estava escoltant el partit per RAC1. I cada vegada que jo cantava el gol, ella ho comentava amb el seu pare. I de tant en tant, quan s’adormia, preguntava, 'com anem?'. És a dir, fins a l’últim dia li va quedar poca energia, però suficient, per escoltar el partit del Barça. El que el Barça va guanyar 2 a 0 contra la Reial Societat.

I després del partit el seu pare li comenta: 'Tati, Dani Alves acaba de dir que qui no va al camp no és prou barcelonista'. I es va fer un silenci de 30 segons a l’habitació de la Vall d’Hebron. I el pare de la Tati, el meu sogre, es pensava que la seva filla s’havia adormit. Però no. Al cap de 30 segons, la Tati va dir: 'Ah, sí, ara el Dani Alves ens donarà lliçons de barcelonisme!...'. Li quedava poquíssima energia, però fins a l’últim moment va fer el que li agradava fer. En aquest cas, seguir el Barça a través de RAC1 i comentar el partit amb el seu pare, amb qui els veia tots en directe. O bé al sofà quan jugava fora o bé als seus seients, del lateral segona graderia, quan el Barça jugava al Camp Nou. Era una de les seves passions, en tenia moltes. Li encantava, gaudia, s’ho passava bé. I com ha fet amb tot a la seva vida, fins a l’últim instant ha aprofitat l’oportunitat de gaudir d’allò que li agrada. Us ho volia explicar perquè crec que demostra com era la meva dona.

Us agraeixo molt que m’hàgiu deixat aquests minuts de ràdio per explicar-vos aquesta anècdota real que va passar dimecres a la nit, mentre el Barça jugava contra la Reial Societat al Camp Nou.

I una vegada més, moltíssimes gràcies. Estic absolutament aclaparat per l’estima i la protecció emocional que m’heu donat aquest dies."