Joan Carles I, l'objecte de desig de la nova ficció espanyola
Després d'anys de productes poc reexits sobre els Borbons, ara s'han anunciat fins a quatre projectes centrats en la família reial espanyola
The Crown, l'èxit de Netflix, ha demostrat que les interioritats de les monarquies interessen al públic i que poden ser un bon material de partida per fer una sèrie de qualitat que no sigui especialment complaent. Des que es va estrenar la ficció sobre Elisabet II, l'any 2016, planava el dubte de si la televisió espanyola estava preparada per fer ficció sobre la polèmica figura de Joan Carles I, envoltada d'escàndols que les sèries estatals sempre han passat per alt. El sector audiovisual espanyol ha esperat que el rei emèrit estigui defenestrat públicament per posar en marxa tot un seguit de projectes de ficció i de no-ficció sobre el monarca i la seva família, que previsiblement s'estrenaran la temporada vinent.
En les últimes setmanes s'han anunciat tres projectes sobre Joan Carles I, que se sumen a uns altres d'anunciats ja fa mesos. Un dels que més ha cridat l'atenció és el que prepara el guionista Javier Olivares (El ministerio del tiempo) basant-se en el llibre de Pilar Eyre Yo, el rey, publicat el 2020. La sèrie està en fase de preproducció i el repartiment encara no s'ha triat, tot i que en una entrevista recent a El món a RAC1 l'autora explicava que un dels seus actors somiats per interpretar Joan Carles I de jove era Maxi Iglesias, un dels sex symbols de l'ecosistema televisiu espanyol. La sèrie, produïda per Globomedia –que forma part de Mediapro–, encara no té plataforma o canal d'emissió, però sí que se sap que comptarà amb tres temporades, cadascuna dedicada a una etapa de la vida del monarca. La primera entrega, que segurià fidelment el llibre d'Eyre, se centrarà en la infància de l'emèrit, la relació amb el seu pare i amb el dictador Francisco Franco. Les dues temporades posteriors, que aniran una mica més per lliure, mostraran els anys d'esplendor i el declivi de Joan Carles I.
També de ficció serà la producció Palacio Real, de Diagonal TV, que se centra en el rei emèrit i també en els seus avantpassats. El periodista i novel·lista Sergio Vila-Sanjuán dramatitzarà les biografies d'Alfons XIII, Joan de Borbó i Joan Carles I, de qui s'explicarà la seva vida fins al moment de l'abdicació en favor de Felip VI. El responsable de la sèrie assegura que la ficció "podria ser una tragèdia grega o un drama de Shakespeare" i que els protagonistes són "éssers humans amb destacades virtuts i errors importants, que van tenir conseqüències per al seu país". Diagonal TV ja té experiència en drames monàrquics, perquè va produir les sèries Isabel –sobre el regnat d'Isabel la Catòlica– i Carlos, rey emperador, totes dues emeses a La 1.
Dues docusèries en marxa
Els altres dos projectes en marxa seran docusèries. L'última que s'ha sumat a la moda borbònica ha sigut Ana Pastor, que amb la seva productora Newtral i amb el suport d'Aitor Gabilondo (Patria), prepara una sèrie documental de sis episodis sobre la història recent de la corona espanyola per a Atresmedia. Segons ha detallat el grup, Los Borbones: una familia real recorrerà a documents d'arxius històrics, imatges, recreacions i el testimoni d'historiadors, periodistes i persones pròximes a la Casa del Rei.
Una mica més misteriós és el documental de la productora d'Ana Rosa Quintana per a Mediaset. El emérito, que es va anunciar el desembre del 2020 i que encara no s'ha aconseguit vendre a cap plataforma que el vulgui emetre: se centra en els últims anys del regnat de Joan Carles I. En paral·lel a l'anunci d'El emérito, Mediaset va assegurar que treballava en una minisèrie de ficció sobre el monarca de la qual no s'ha sabut res més.
Mediaset ja ha intentat anteriorment aproximar-se a la figura de Joan Carles I a través de la ficció, però mai li ha sortit gaire bé. L'any 2014, quan el monarca encara gaudia d'un cert prestigi, Telecinco va estrenar El rey, una minisèrie sobre la vida de Joan Carles I des de la infància fins a l'any 1993. Fernando Gil hi interpretava el monarca, mentre que la catalana Cristina Brondo va donar vida a la reina Sofia. La producció no va seduir la crítica ni el públic: la sèrie va registrar una quota mitjana del 12,9% i 2,2 milions d'espectadors. El grup de Paolo Vasile també va creure que el suposat conte de fades de Felip i Letícia podria tenir ganxo televisiu i el va convertir en un telefilm, Felipe y Letizia (2010), que va tenir força bona acollida d'audiència però que sobretot va cridar l'atenció per la interpretació que Juanjo Puigcorbé feia de Joan Carles I, molt criticada a les xarxes.
La figura de l'emèrit també ha sigut present a la petita pantalla a través de dues minisèries sobre el final de la dictadura franquista i la Transició, 20N: Los últimos días de Franco (Antena 3) i 23F: el día más difícil del Rey (La 1). A la primera, l'encarregat de donar vida a Joan Carles I era Fernando Cayo, mentre que a la segona va ser Lluís Homar qui el va interpretar.
Tot i que Joan Carles I ha anat apareixent esporàdicament a la ficció, encara no hi ha cap sèrie espanyola que hagi sigut capaç de fer un retrat del personatge amb el mateix nivell d'intensitat i de profunditat que The Crown ha aconseguit amb Elisabet II.