Joan Carles, comissions i la palanca per a la segona Transició

BarcelonaLa fase de negació s’entén en una persona però costa més d’empassar en un diari. La Fiscalia ha decidit investigar el rei emèrit Joan Carles. És alguna cosa més que la notícia del dia: marca un canvi d’era respecte dels temps de la inviolabilitat i la catifa infinita. Arriba tard, i ja veurem com acaba, però la seva transcendència –l’excap d’estat investigat– és innegable. I, amb tot, l’assumpte s’ha donat discretament a les portades de diaris com El Mundo i La Vanguardia, on es resol amb uns baixos. A l’Abc prefereixen fer la seva tapa monogràfica sobre Trapero. I La Razón, en comptes de dir què passarà, preferia titular sobre què no passara: "La Fiscalia del Suprem no preveu citar Don Joan Carles". Aquest "no preveu", en realitat, deixa la porta oberta justament a citar-lo. Si ho fan finalment, el diari escriurà aleshores que la Fiscalia "rectifica" i tornarà a estendre una ombra de dubte a l’actuació de la judicatura (a la qual tant diuen respectar). Això ho haurien d’estudiar els acadèmics: quants titulars amb "rectifica" són, en realitat, correccions a una assumpció o una interpretació molt lliure que havia fet el diari.

Hi ha la minimització d’espai i, després, la d’importància. Per exemple, el subtítol de La Vanguardia diu: "El ministeri públic diu que és prematur fixar els delictes pels quals seria perseguit". És aigua al vi i una manera molt múrria de no escriure la paraula corrupció, que sí que apareix a El Correo basc. El País parla de "les comissions de l’AVE a la Meca" i ho dona ben gran. El País de Cebrián era decididament joancarlista, però l’executiu ja fa un temps que va ser amablement retirat de la primera línia de gestió. Però no cal fer-se il·lusions republicanes: si el diari deixa caure Joan Carles serà per salvar la institució fent que el seu cas serveixi de (tardà) exemple. És la seva segona Transició.