Jair Domínguez o el penúltim intent de tancar TV3

BarcelonaJair Domínguez escrivia això al seu compte d'Instagram: "Hi haurà morts. Hi haurà morts i serà terrible perquè, en el fons, no ens agrada la violència. Però ens han dut al límit i ara per fi hem descobert que la república no es construeix amb llacets i manifestos, sinó amb sang i foc". Desenes de mitjans titulen "Un col·laborador de TV3 amenaça amb morts" o variants similars.

Javier Caraballo escrivia al seu blog d''El Confidencial', fa uns mesos: "A Catalunya no hi ha hagut cap mort? (...) Tots dos sabem que no hi ha conversa que s'iniciï sobre Catalunya que no acabi amb aquesta previsió negra, cada cop més segura, més propera. Tots dos sabem, tots dos temem, que només es tracta d'una qüestió de temps". No vaig llegir que ningú s'escandalitzés perquè aquest col·laborador de RTVE fes una diagnosi similar a la de Domínguez.

Un altre Domínguez, José García Domínguez, escrivia això a 'Libertad Digital': "I alguna hòstia esclar que ha de caure. (...) I la qüestió no és qui se l'emporta, sinó què farà aquí tothom quan l'Estat tregui, per fi, la capsa de les galetes i li doni el berenar al primer idiota que s'ofereixi a exercir d'heroi de la pàtria". Tampoc em consten articles de denúncia d'aquest excol·laborador de l'emissora dels bisbes.

Com va, això? El "per fi" de Jair Domínguez amenaça però el "per fi" de José García Domínguez, no? Som on som perquè els qui tothora parlen de recosir el país exigeixen als defensors d'una postura que hi renunciïn i acotin el cap, mentre que a l'altre bàndol no se li demana cap gest ni temperament. I aquest greuge genera una crispació que s'hauria de canalitzar políticament. Quin gran mitjà a Madrid reclama això? Cap. Estan ocupats denigrant TV3 pel desfogament d'un dels seus centenars de col·laboradors a una xarxa social. L'única mà estesa que ofereixen, i sap greu constatar-ho, és la que viatja ràpid en direcció a l'altra galta.