Ja no hi ha eleccions autonòmiques a Espanya

Una de les victòries del Madrid mediàtic, amb la seva histèria política permanent, és haver convertit el cicle informatiu al voltant del govern espanyol en una cascada incessant el soroll furiós de la qual s’estén a tota la legislatura i ofega la resta de comicis. No hi ha elecció autonòmica que no sigui explicada pels diaris d’abast estatal com un plebiscit de l’inquilí monclovita de torn. Els mitjans crítics venen la idea que un fracàs a l’autonomia X no és responsabilitat del líder que s’ha presentat a les eleccions, sinó la prova irrefutable que ja hi ha un canvi de cicle on les coses importen, que és a Madrid, i per tant el president espanyol que sigui hauria de prendre nota i fer les maletes cap a Tegucigalpa.

Les eleccions gallegues no s’escapen d'aquesta visió quasi colonial. I la gràcia és que tothom denuncia aquesta desnaturalització, això sí, culpant-ne l’altre. Així, a La Razón, sempre disposada a ajudar Feijóo –avui escrivien el seu nom en tres llocs diferents de la portada– apareixia el titular: “El PSOE nacionalitza la campanya davant una altra victòria per majoria absoluta del PP”. A l’altra banda de l’espectre ideològic, el més progressista El Periódico deia just el contrari: “El PP es juga la majoria a l’espanyolitzar la campanya gallega”. Aquesta acusació recíproca fa pensar en el cèlebre mem d’internet en què dos Spiderman s’assenyalen mútuament, sorpresos de veure que hi ha algú altre enfundat en el mateix vestit aràcnid. Malgrat aquesta simetria de retrets, hi ha una perjudicada clara: la política autonòmica, que es veu rebaixada a un segon nivell supeditat. I, per tant, a les forces més uniformitzadores ja els va bé mantenir una dinàmica que, en el fons, és recentralitzadora per la via d’escanyar l’agenda informativa.