Ja ni tan sols comptar és possible

La destrucció de qualsevol possibilitat realment compartida és una de les causes que està fracturant les democràcies. Una notícia es pot veure des de múltiples angles, o amb múltiples ulleres, segons la ideologia, la sensibilitat, els prejudicis i l'experiència de cadascú. Però fins ara se suposava que hi havia alguns fets objectius. Com, per exemple, quanta gent ha votat què. Ja no. Intentar saber si el fiscal general va obtenir l’aval o la censura dels seus col·legues és, a l’Espanya mediàtica, una tasca impossible. El País titula “García Ortiz salva la Junta de Fiscals sense una contestació majoritària” i a dins se’ns diu que només 8 membres n'han demanat la dimissió, sobre 30, tot i que admeten que altres fiscals presents eleven a 11 aquesta xifra. Esclar, la caverna vol fer-li la pell com sigui, així que aplica el mètode murri de sumar-se l’abstenció i això li permet titular “García Ortiz només aconsegueix el suport d’un terç de la Junta de Fiscals” (Abc), cosa que suggereix el contrari que el diari de Prisa, molt més salvífic. En el cas de La Razón, el que fan és fixar-se en l’altre organisme que s’ha pronunciat: “La majoria del Consell Fiscal demana a García Ortiz que dimiteixi”. Aquesta votació té un valor relatiu, tenint en compte que, dels onze membres, sis pertanyen a l’Associació de Fiscals, de caràcter conservador i que, estranyíssimament, ha votat en bloc. En resum: un poti-poti de votacions que permet a les diferents capçaleres mostrar la situació del fiscal presumptament filtrador rere un filtre rosa o negre, depenent dels apriorismes de rigor.

Àlbum de titulars

“Un pilot d’Iberia explica el perquè de les turbulències en ple vol: «És per diferents motius»” (Mundo Deportivo, queda aclarit, gràcies).