Israel, la caverna i l'acudit dels cent mil xinesos d'Eugenio

L’acudit és d’Eugenio, estava en una d’aquelles cintes de casset de benzinera i és aquest: “El saben aquel que diu que habían cien mil chinos jugando dentro de una cabina telefónica y en un momento dado se oye: «¡Gooooooooool!» Salta el portero y diu: «¡Es que me dejáis solo, cony, es que me dejáis solo!»” Probablement no superaria els filtres actuals de correcció política, però m’ha vingut inevitablement al cap quan he llegit el titular de portada de l’Abc: “El reconeixement de Palestina aïlla encara més Sánchez”. Home, estaria bé recordar que, a hores d'ara, ja hi ha 139 estats que han fet el que Espanya farà la setmana que ve. I que Noruega i Irlanda han explicat que també se sumaran al reconeixement. I que Eslovènia, Malta, Luxemburg i Bèlgica s’apunten com a propers a fer el pas. A veure si qui s’està aïllant internacionalment és Israel, amb una política que depassa fora de tota mesura la resposta proporcionada a l’acció injustificable perpetrada per Hamàs a l’octubre. I, per extensió, el diari que considera que estar amb la majoria suposa una postura excèntrica i solitària. És ben bé el mític (i apòcrif) titular britànic “Boira al Canal, el Continent queda aïllat”: pur omfalocentrisme, també dit meliquisme.

Evidentment, l’Abc no està sol. Quan Federico Jiménez Losantos, per exemple, diu que “Sánchez es converteix en soci internacional dels terroristes de Hamàs” només pot sustentar aquesta afirmació a partir d’esmunyir al seu públic el fet que el reconeixement de Palestina és divisiu, sí, però que compta amb molts suports, també en el marc de la Unió Europea. És mal periodisme perquè posa l’opinió –decidida d’antuvi– als fets. Defensar la teva postura amb arguments és raonable. Amagar-ne el context, els matisos i les contradiccions, no.