'La isla de las tentaciones', l'èxit de les banyes televisades

Barcelona"Però qui carai és l’Estefanía?" Si en les últimes setmanes heu estat connectats a les xarxes socials o als mitjans de comunicació és probable que us hagueu fet aquesta pregunta més d’una vegada. Estefanía Carbajo és una de les concursants de La isla de las tentaciones i la protagonista del clip més viral de l’èxit inesperat de Mediaset d’aquesta temporada. S'hi veu la seva parella, el Christofer, cridant el seu nom a ple pulmó mentre corre per la selva al descobrir que ella li ha sigut infidel. Des de llavors el seu lament desesperat s'ha convertit en mem i ha donat lloc a l'#EstefaniaChallenge a les xarxes, a més de colar-se en situacions més formals com gales dels Goya o d'Operación triunfo.

La infidelitat és el motor del programa. El format, presentat per Mónica Naranjo, convida cinc parelles –totes heterosexuals– a posar a prova la seva relació convivint amb 10 temptadors i 10 temptadores. Són homes i dones solters i fornits –tots responen a cànons de bellesa tradicionals– que tenen com a única missió seduir els concursants. El reality és un producte 100% Mediaset: tres de les parelles que hi participen són reciclades d’altres programes del grup, com Mujeres y hombres y viceversa, First dates o Gran hermano, i totes les relacions que s'hi mostren s'enquadren dins de la heteronormativitat. La possibilitat de caure en la temptació de la infidelitat estava gairebé assegurada abans de començar el programa, ja que la majoria de les parelles arriben al reality amb problemes de gelosia o amb relacions que tot just comencen.

Èxit a Espanya i a Catalunya

Aquesta setmana La isla de las tentaciones s'acomiadarà per partida doble. Cuatro emet aquest dimarts la hoguera final, nom amb què anomenen l'última trobada de totes les parelles, en la qual els participants hauran de decidir si marxen sols o acompanyats, i dijous Telecinco ofereix un capítol extra en què els protagonistes es retroben un cop acabat el programa. Aquesta última entrega és un afegitó per seguir estirant l'èxit del format, que quan es va estrenar ja havia gravat tots els capítols.

Quan es va estrenar, la funció de La isla de las tentaciones era omplir el buit que quedava entre el final de Gran hermano VIP i el retorn avançat de SupervivientesSupervivientes, avançat per aplacar les crítiques per l'escàndol de la presumpta violació ara fa dos anys a la casa de Guadalix de la Sierra. El programa, però, ha excedit les expectatives. Tot i que el seu punt àlgid ha sigut el moment viral protagonitzat per Estefanía i Christofer, La isla de las tentaciones ja va començar amb xifres que auguraven un bon camí. Mediaset va estrenar el programa a principis de gener amb un emissió simultània a Cuatro i Telecinco que va sumar un 23,2% de quota i 2,9 milions d'espectadors a tot l'Estat. A partir de llavors el grup ha fet dues gales setmanals, una a la primera cadena i una altra a la segona cadena, i l'audiència ha estat pràcticament sempre per damunt del 20% del share. A més dels dos capítols setmanals, Mediaset ha tret l'artilleria pesada i, com sol fer amb altres realities, cada divendres ha ofert un debat a Cuatro que anava augmentant d'audiència a mesura que creixia l'èxit viral del programa. Les bones dades del programa no només han permès a Telecinco reforçar el seu liderat a Espanya, sinó que han donat una nova vida a Cuatro. La segona cadena de Mediaset ha passat d'estar pràcticament moribunda –va tancar el desembre amb un 5,4% de quota, un punt per darrere de La Sexta– a fer xifres del 20% i imposar-se en la seva franja de prime time a la seva competidora.

En el cas de Catalunya, les dades d'audiència demostren que no hi ha gaire diferència amb el conjunt de l'Estat quan es tracta de La isla de las tentaciones. Dimarts va ser líder del prime time amb 384.000 espectadors i un 24,9% de quota, mentre que dijous va ser el segon espai més vist de la franja (només per darrere del Polònia) amb un 20,6% de quota de pantalla i 342.000 espectadors.

Tòpics i superioritat moral

El format de La isla de las tentaciones no és especialment innovador i, de fet, es podria considerar una reinvenció de programes que ja s'havien vist anteriorment, com ara Confianza ciega, emès a Antena 3 l'any 2002, però tot i això ha aconseguit seduir els espectadors. Per al sociòleg i professor en Humanitats de la UOC Francesc Núñez, la clau de l'èxit del programa presentat per Mónica Naranjo és que "no planteja cap situació reflexiva, perquè sobretot es basa en les emocions". "Tot està muntat sobre els tòpics, des dels personatges que hi participen fins al lloc idíl·lic, el tipus de relacions i les reaccions", assegura el professor, que remarca que d'aquesta manera l'espectador s'enfronta a un món simplificat. "La realitat és molt més complexa i la gent vol receptes d'acció, del que és blanc i el que és negre. L'èxit d'aquests programes és que et donen seguretat sobre la vida que tens", reflexiona Núñez. Per la seva banda, la psicòloga i sexòloga Elena Crespi assenyala que el programa juga amb el fet que "tot el que té a veure amb la vida sexoafectiva està envoltat de morbo" i que la infidelitat segueix tenint un component de risc perquè vivim en una societat en què la monogàmia ha sigut imposada.

Francesc Núñez distingeix entre dos tipus d'espectadors que consumeixen el programa: els que ho fan des de la identificació i els que ho fan des de la superioritat moral. Per a Núñez, aquest últim veu el programa sense ser-ne còmplice, tot i que el seu procés amb el programa no és gaire diferent del del primer.

Es consumeixi des d'un punt de vista irònic o no, La isla de las tentaciones fa que l'espectador es plantegi què faria si estigués en el lloc de l'Estefanía o del Christofer i s'erigeix com una metàfora de la societat de mercat aplicada a les relacions sentimentals. "La infidelitat és una tema universal i atemporal, totes les parelles poden tenir aquesta amenaça i el programa planteja la possibilitat de trobar algú millor", explica Núñez, que assegura que en última instància l'espai es basa en la dinàmica de "buscar i comparar".