ISE 2025: un festí de píxels (i molt de ferro)
Les pantalles són el més vistós, però en l’audiovisual professional també importen l’equipament auxiliar i el software
L'Hospitalet de LlobregatL’element més visible de l’Integrated Systems Europe (ISE), que tanca aquest divendres la seva cinquena edició, són sempre les pantalles. De la més grossa –la descomunal The Wall que presideix l’estand de Samsung– a les més petites –com les etiquetes digitals de preu per als lineals de supermercat–. Una visita al recinte Gran Via de Fira de Barcelona ens fa adonar de la quantitat de pantalles que ens informen o pretenen vendre’ns coses en algun moment del dia: estacions i vehicles de transport públic, cafeteries, aparadors de comerços, quioscs d’autoservei. Pantalles per a videoconferències, per a aules, per a centres de control de trànsit i per a museus.
En el segment del gran format, els instal·ladors i els seus clients poden optar per dues opcions. La primera són les pantalles actives, ampliables mitjançant mòduls intercanviables de diverses tecnologies, per a interiors o exteriors, que poden semblar televisors però tenen tractament antivandàlic, aguanten l’exposició al sol i poden funcionar de manera ininterrompuda. En aquest segment trobem els sospitosos habituals: les coreanes Samsung i LG i la japonesa Sharp, però també marques xineses com HiSense i TCL, que fins ara associàvem als aparells de consum. Una altra novetat són les pantalles transparents –en realitat matrius de leds muntades en una malla plàstica flexible que permet folrar superfícies de qualsevol forma– com la que Lang té al seu estand simulant pluja.
La segona opció són els projectors, que permeten obtenir imatges encara més grosses sobre superfícies irregulars com la façana d’un edifici, i es poden combinar per assolir més lluminositat, sincronitzant-se automàticament gràcies a l’ús d’una càmera, com fan els aparells d’Epson.
En pantalles de mida més humana es continua avançant en lluminositat, baix consum i alta definició. Samsung té un monitor per a museus amb només 0,8 mil·límetres de separació entre píxels. La mateixa marca presumeix d’un monitor MicroLED transparent de sobretaula per a taulells de botigues o sales de juntes. Però probablement la novetat més benvinguda són els monitors de paper electrònic, ara en color, que l’any passat eren només prototips i ara ja són productes comercials. Aquestes pantalles, de 13 a 35 polzades, no consumeixen energia i són ideals per mostrar informació estàtica, com el menú d’una cafeteria o els rètols informatius d’una exposició. L’esmentada TCL mostra fundes de telèfon mòbil personalitzables gràcies a la pantalla de paper electrònic que porten incrustada al darrere, i que s’actualitza per NFC amb una aplicació mòbil.
L’atribut comú de les pantalles per a ús professional és que solen formar part de flotes de desenes, centenars o milers instal·lades en les botigues o sucursals d’una marca. Per això a l’ISE van acompanyades de plataformes per gestionar el contingut de manera centralitzada. Samsung en té una; LG una altra, i ViewSonic encara una altra. Fins i tot n’hi ha d’independents, però totes s’han d’entendre amb els aparells de totes les marques.
Per al públic professional
Aquesta és una de les claus que determinen el caràcter professional de l’ISE. Els visitants són professionals de la integració en empreses, comerços, esdeveniments, i queda clar en veure la quantitat de material complementari a les pantalles i els altaveus que s’hi exposa. Estructures per penjar material escenogràfic (truss), plataformes, cables i connectors de tota mena, grues... però també màquines de fum (al pavelló 6 del recinte hi ha un ambient boirós que fa lluir encara més els feixos de llum i els làsers) o canons per disparar confeti al públic. En diversos estands hi ha remolcs, com els de la lituana 1Trailer, específics per transportar pantalles gegants i aixecar-les al lloc on s’han d’utilitzar.
Fins i tot hi ha pantalles que s’adapten a les necessitats logístiques: ViewSonic en té una de 138 polzades que es plega com un tríptic per facilitar-ne la càrrega en una furgoneta. En tot cas, els equipaments audiovisuals de les diverses marques comparteixen la compatibilitat amb el protocol Dante per a la transferència dels senyals d’àudio, vídeo i control, i cada vegada més, amb l’alternativa Milan, més moderna i eficient. En el cas de la domòtica, l’estàndard a respectar és el KNX. La presència d’aquest sector a l’ISE no és anecdòtica: bona part dels congressistes es dediquen a instal·lar per a clients ultrarics equipament de gamma alta, que no ho és només pel preu –això es dona per descomptat– sinó perquè a més de veure’s i sonar de meravella, es combinen amb la il·luminació, la climatització i les persianes.
La generalització del treball híbrid, que barreja la presencialitat amb el teletreball, també és clarament visible a l’ISE. A més dels monitors i pissarres digitals amb càmeres, micròfons i altaveus, són populars les barres de videoconferència per afegir els tres elements a monitors existents. És un mercat en què marques de referència com Cisco i Logitech s’enfronten ara a aspirants com Jabra. Hi ha complements de software per a la reserva de sales de reunió. I aplicacions mòbils tan específiques com CrewBrain, per organitzar els torns de treball i la comunicació entre operaris de les empreses de muntatge escenogràfic.
L’empresa catalana Foot Analytics fa servir el wifi dels dispositius dels empleats de les empreses per optimitzar l’ocupació d’espai en edificis d’oficines en l’era del treball híbrid, per exemple per saber en quines dates i horaris es pot tancar una planta per estalviar en climatització, vigilància i neteja, o bé per preveure a primera hora del matí quants menús hauran de preparar a la cantina de l’empresa.
Aquesta és una de les moltes aplicacions dels algoritmes que es poden veure a l’ISE, però la intel·ligència artificial també hi és ben present en la modalitat generativa per crear contingut. Així, la catalana Mediapro ha acordat amb Google aplicar la IA Gemini d’aquesta a les seves activitats en mitjans de comunicació i entreteniment. La firma Royal Renders permet dialogar amb ChatGPT i DeepSeek mitjançant un avatar o personatge virtual que s’afegeix als dos xatbots esmentats. Fins i tot un aparell tan anodí com uns auriculars presumeix, en el cas de l’esmentada Jabra, de duplicar l’encert en el reconeixement i la transcripció de veu en les videoconferències, gràcies a la reducció de soroll ambient amb IA.
A l’ISE també hi ha equipaments per a platós de TV corporativa (formació, publicitat) que no tenen res a envejar als de les cadenes de televisió (aquestes, per cert, no són a l’ISE perquè tenen salons específics com l’IBC). De fet, ara que els mòbils Android i iOS de gamma alta tenen càmeres de qualitat professional, Blackmagic Design té una aplicació per integrar-los en la seva plataforma DaVinci Resolve d’edició de vídeo 4K.
Un aparador privilegiat
Aquest divendres l’ISE encara és obert, de manera que no tenim les xifres definitives d’assistència, però la concurrència dels primers dies als pavellons permet assegurar que el saló haurà estat un èxit, del mateix ordre de magnitud que el MWC dels mòbils que tindrem al mateix lloc d’aquí dues setmanes. Potser no en termes econòmics: AVIXA, un dels organitzadors de l’ISE, valora en 329.000 milions de dòlars el mercat audiovisual global, i això és una tercera part del de telecomunicacions mòbils. I els participants en l'ISE són majoritàriament europeus. Però l’ambient –experiències virtuals i sintètiques a banda– és de tocar més de peus a terra. I francament, tractant-se d’un sector en què els productes s’han de veure i sentir, és una sort tenir-lo a prop de casa.
