ISE 2023: pantalletes, pantalles i pantallots

Aquest any sí. Després de l’edició de butxaca del 2021 i de la postpandèmica de fa poc més de mig any, el congrés de tecnologia audiovisual Integrated Systems Europe (ISE) ha consolidat aquesta setmana el seu desembarcament a Barcelona com una cita imprescindible d’aquesta indústria. La xifra definitiva de participants és de 58.107, però l’activitat vista aquests dies als passadissos, els estands i les sales de conferències del recinte Gran Via de Fira de Barcelona ja permetia qualificar l’esdeveniment d’èxit absolut.

L’ambigüitat de la denominació —això de sistemes integrats valdria per a moltes indústries més— obliga a aclarir que l’ISE convoca professionals i empreses de l’audiovisual, la domòtica i la confluència entre les dues. Els expositors ofereixen des d’equipaments de producció de continguts fins a dispositius per visionar-los, escoltar-los o difondre’ls. Sigui de manera pública —espectacles, emissions de TV, concerts, comerços— o bé privada —sales d’audició domèstiques, sales de reunions empresarials, hostaleria, vehicles i iots.

Propostes per als àmbits més diversos

La varietat de productes exposats a l’ISE és molt àmplia: altaveus encastables, panells de condicionament acústic, mànegues multicables, connectors específics, bigues per construir escenaris (en anglès, truss; una empresa n’exposava de diversos colors, més enllà de l’avorrit alumini), focus multicolor orientables i politges motoritzades per enfilar-los a l’estructura.

La domòtica també hi és molt present: videoporters, panys, interruptors i comandaments, sensors de presència, interfícies per incorporar els aparells antics a les instal·lacions noves aprofitant, si pot ser, el cablejat existent: penseu en una cadena hotelera modernitzant milers d'habitacions. La digitalització del sector és imparable: gràcies als estàndards Dante, Milan i KNX de transferència d’àudio, vídeo i ordres de control, una instal·lació audiovisual o domòtica té cada vegada més punts de contacte amb una xarxa informàtica i per això a l’ISE també hi ha servidors, plataformes al núvol i sistemes de xifratge de dades.

En l’edició anterior, fruit de la ressaca pandèmica, hi van tenir presència especial els sistemes que faciliten el teletreball. I aquest any també hem vist les integracions de les tres grans plataformes —Zoom, Google Meet i Microsoft Teams— i com una quarta, Cisco Webex, permet participar en sessions de tots els seus rivals. Tot i això, el protagonisme visible ha tornat de manera natural a les pantalles, pantalletes i pantallots. Hi eren els sospitosos habituals: Samsung, LG, Sony, Barco, Epson i Panasonic, amb equips d’ús clarament professional com els projectors de gran format amb què s’equipen ara les exposicions artístiques, a cavall entre el museu i l’espectacle. I sobretot amb pantalles de tecnologia LED que a primera vista semblen el monitor o televisor de la mateixa marca que tenim a casa o al despatx, però que, en canvi, poden funcionar 16 o 24 hores al dia, cada dia de la setmana, exposades al sol en un aparador o directament a l’aire lliure com en un quiosc per fer comandes de menjar ràpid sense baixar del cotxe o, si és elèctric, al punt de càrrega.

Omnipresència de pantalles

Una volta pels estands de Samsung i LG a l’ISE —només hi pots entrar si t’hi conviden— ens fa agafar consciència de la quantitat de pantalles que veiem cada dia. Murs de llum de centenars de metres quadrats que fan de fons dinàmic als programes de TV o promocionen productes als estands del mateix ISE, o del MWC que hi haurà al mateix recinte d’aquí quatre setmanes. El monitor que a la sala d’espera del CAP ens indica el torn de consulta o el tòtem on l’hem demanat quan hem arribat. El televisor connectat que ens saluda pel nom quan entrem en una habitació d’hotel. La carta que hi ha sobre el taulell del restaurant de menjar ràpid. Les promocions d’una botiga de roba. Les etiquetes dinàmiques de preu dels productes als prestatges del supermercat. Les dues empreses esmentades no es limiten a subministrar els aparells. En molts casos els acompanyen amb serveis al núvol que permeten gestionar-ne el contingut de manera centralitzada: una cadena de moda que activa i desactiva des d’aquí promocions en cada país; un supermercat que rebaixa el preu dels productes a punt de caducar; una cafeteria que retira del menú l’hamburguesa quan se'n queda sense.

Una derivada d’aquesta omnipresència de pantalles és la necessitat de continguts per omplir-les mentre no fan la seva funció principal. L’empresa terrassenca WindowSight proposa un servei de galeria digital d’art en streaming que en comptes de cançons o episodis de sèries ofereix pintures, il·lustracions i fotografies originals a mode de decoració dinàmica. Tenen 12.000 obres i remuneren els artistes, la majoria actuals, amb el 50% de les quotes de subscripció que paguen els abonats particulars o empresarials.

També hi ha un altre tipus d’espectacle visual cada vegada més popular que comença a fer competència als focs artificials tradicionals: el de llum fet al cel amb drons. L’empresa alemanya Lang m’ha ensenyat com es dissenyen aquests muntatges. Cal un mínim d’un centenar de drons, però la mitjana són uns 250 o 300 i els més ambiciosos tenen milers d’aparells. Fan servir els de la marca Verge Aero, especials per a aquesta aplicació perquè porten un llum led de 900 lúmens. Pesen 1,25 quilos i poden volar fins a 20 minuts, cosa que dona per fer espectacles que duren 10 minuts.

A banda de les pantalles, l’altre gran protagonista de l’ISE 2023 han sigut les experiències immersives. A l’estand de la CCMA, els Castellers de Vilafranca —amb grallers, per a desesperació dels veïns— aixecaven castells que es podien veure en directe amb visors Meta Quest de realitat virtual (RV), que permeten triar el punt de vista entre diverses càmeres, una de les quals al mig de la torre humana. Al de Lavínia, una desena de visitants caminaven i s’ajupien en un espai que semblava buit, reaccionant al que veien als visors de RV que portaven posats.

A l’ISE també s’ha pogut veure l’altra banda del procés: l’ús de tecnologies virtuals per accelerar i abaratir la producció del contingut audiovisual que consumim en pantalles convencionals. Mediapro presentava un plató virtual que combina dues tecnologies: el fons i el sostre amb pantalles led de gran format i el croma convencional, de manera que el realitzador pot veure els actors i els objectes en temps real sobre els escenaris virtuals, sense haver de fer la postproducció després. Amb aquest sistema ja s’ha rodat un anunci de Cola-Cao i Mediapro té previst obrir aquest any i el que ve quatre platós virtuals, el primer de 500 m2 a Barcelona amb un cost de 3,5 milions d’euros.

Menys visibles, però igualment importants, són les proves del sistema 5G Broadcast de difusió audiovisual sobre 5G que Cellnex Telecom i Rohde & Schwartz han fet aquests dies amb contingut de RTVE, gràcies a una xarxa mòbil específica que s’ha instal·lat al recinte de Gran Via i que s’hi quedarà fins al MWC.

I encara menys visuals, però imprescindibles per completar l’experiència immersiva, han sigut les demostracions d’àudio que una desena de marques han fet al pavelló 8, el més apartat del recinte. Hi hem gaudit d’audicions d’equips de so instal·lats en condicions òptimes, com els de l’empresa alemanya d&b AudioTechnik, amb una instal·lació de so immersiu que rivalitza en espectacularitat amb les de les sales Dolby Cinema.