ISE 2022: una immersió audiovisual

Tal com explicàvem el dia de la inauguració, l’Integrated Systems Europe (ISE) que les associacions AVIXA (audiovisual professional) i CEDIA (instal·lacions domèstiques) han celebrat aquesta setmana a Fira de Barcelona és un congrés més auster que el MWC de la GSMA, encara que sigui perquè l’audiovisual és una indústria menys opulenta que les telecomunicacions. Tot i això, els dos certàmens estan vinculats: quan les empreses del mòbil tornin al recinte d’aquí nou mesos, ho faran amb espectaculars estands equipats amb moltes de les innovacions que els seus dissenyadors han vist aquesta setmana a l’ISE.

Per exemple, pantalles actives de totes les mides i proporcions. Algunes faran de teló de fons animat en alta resolució (una aplicació que també s’estén als platós de televisió) i d’altres suportaran estoicament el calçat dels visitants, perquè serviran de paviment digital com els escenaris que trepitgen a les seves actuacions estrelles de la música com Beyoncé i Coldplay. Aquest és un cas extrem de resistència, però totes les pantalles que marques com LG, Samsung, Philips, Panasonic i Vestel presenten a l’ISE tenen poc a veure amb les seves cosines d’ús domèstic, tot i la semblança aparent: els models professionals han de poder funcionar de manera fiable les 24 hores del dia (aeroports), exposades al sol (aparadors de botigues) i resistir actes vandàlics (tòtems publicitaris urbans, punts de càrrega de vehicles elèctrics). De fet, un televisor domèstic només es pot instal·lar en posició horitzontal, mentre que els monitors comercials solen estar en posició vertical, com els dels terminals per fer la comanda als restaurants de menjar ràpid.

La posició i la forma de la pantalla, per altra banda, poden arribar a ser molt diverses. Els mòduls microLED del The Wall de Samsung es poden organitzar en superfícies visuals d’alta resolució molt allunyades del rectangle tradicional, fins i tot irregulars. I tant la marca coreana com la xinesa Lenovo han exposat a l’ISE pantalles estretes per substituir als prestatges de les botigues les etiquetes impreses amb el preu i la descripció del producte, que ara deixen pas a indicadors dinàmics que permeten activar instantàniament i a distància ofertes i promocions. Els desenvolupadors de la firma GFT a Sant Cugat han adoptat aquest sistema per al seu prototip d’expositor refrigerat, que rebaixa automàticament el preu dels productes que estan a punt de caducar.

El negoci dels complements

Sigui quina sigui la forma de les pantalles, la seva adopció generalitzada ha donat peu a l’aparició dels complements més diversos, que també hem pogut veure a l’ISE: des de l'eina necessària per penjar-les formant murs de vídeo fins a plataformes de software per controlar des de la seu central d’una multinacional quin contingut promocional, informatiu o de formació s’ha de veure a cada moment en cadascun dels monitors de totes les seves botigues o sucursals al món.

Una part fonamental d’aquest contingut empresarial són, naturalment, les videoconferències. Amb la pandèmia s’ha instaurat el treball híbrid i moltes reunions i sessions de formació han d’acollir tant participants presencials com remots. Per això la presència és destacada a l’ISE de tots els grans serveis de videoconferència, amb un estol d’accessoris. Panasonic té una càmera esfèrica de sobretaula amb set micròfons que detecta qui parla en cada moment; AudioTechnica, un micròfon de sostre amb una matriu de vuit captadors que es poden combinar per donar prioritat als parlants i silenciar les zones de la sala on hi ha sorolls molestos (per exemple, una màquina dispensadora de begudes o els companys de despatx més xerraires); Samsung ofereix per als seus monitors d’oficina una discreta càmera que els més paranoics poden retirar fàcilment quan no la fan servir; i Logitech mostrava al seu estand la Framery One, una cabina unipersonal aïllada acústicament i equipada amb connexions, cadira i taula ajustables en altura per poder fer videotrucades amb intimitat als espais oberts de les oficines actuals.

A més de les pantalles actives, a l’ISE també han sigut molt visibles les instal·lacions de projecció de gran format, basades en projectors làser 4K cada vegada més petits i lleugers sense renunciar a una gran lluminositat. En fan servir museus i exposicions itinerants (com la de Van Gogh que va passar fa poc per la cúpula de les Arenes, a Barcelona), però també està emergint un nou segment de negoci: les sales immersives amb programació estable, a l’estil de l’Ideal, també a Barcelona. El responsable d’Iluminarium, una empresa que gestiona aquest tipus de nous espais, assegura –citant un estudi de la Universitat de Texas– que els consumidors som més feliços gastant diners en experiències que en possessions materials.

L’altre protagonista d’un saló audiovisual ha estat, naturalment, el so. A l’ISE hi havia des d’enormes altaveus ElectroVoice per sonoritzar grans estadis fins a models d’alta fidelitat per encastar discretament a les parets d’habitatges de luxe o de superiots, un segment de mercat que, tot i els problemes actuals dels oligarques russos, va merèixer dijous una jornada tècnica específica en què es van tractar els requisits específics de les instal·lacions marines, que han de suportar temperatures extremes, humitat, vibracions i salnitre.

Un dels aspectes insospitats d'aquest mercat són els 500 quilòmetres de cables d’àudio i de vídeo que pot arribar a contenir un vaixell de 80 metres d’eslora, que compliquen la instal·lació i penalitzen les prestacions de la nau per culpa del pes. Per això la indústria té interès en els protocols estàndard d’interconnexió digital entre dispositius, com el Dante per a l’àudio, el KNX per als controladors (tots els polsadors i taulers de comandament que hi ha a les habitacions d’hotel, per exemple) i el vídeo sobre IP, que transporta el senyal mitjançant xarxes informàtiques.

Tornant al so, a més del sistema binaural de so immersiu que proposa el centre tecnològic Eurecat, i que espera noves aplicacions amb el metavers, a l’ISE hi ha hagut les principals marques internacionals d’àudio residencial i industrial. Potser la cosa més refrescant ha sigut poder veure com entre aquestes perviuen també amb molta dignitat marques locals de gran tradició, des d’Ecler fins a DAS i Beyma, testimonis d’una de les poques indústries d’equipament electrònic amb un cert pes que hem tingut mai al nostre país.