IPhone 6: massa prim per ser d’alumini
CardedeuEscorxar dispositius electrònics quan es posen a la venda s’ha convertit en un esport força popular. En alguns casos, com els desmuntatges professionals de la consultora IHS, ens serveix per descobrir que la fabricació del nou telèfon iPhone 6 Plus, amb pantalla de 5,5 polzades, només li costa a Apple 12 euros més que la de l’iPhone 6, amb pantalla de 4,7 polzades, encara que el preu de venda del model gros sigui 100 euros més alt. D’aquí uns mesos sabrem quin efecte ha tingut aquest generós increment de marge sobre els resultats empresarials trimestrals del fabricant.
També hi ha qui maltracta aparells per exhibicionisme o pura inconsciència. No trobo cap altra explicació per agafar un telèfon que costa entre 800 i 1.000 euros i portar-lo durant hores a la butxaca del darrere d’uns texans ajustats fins que, oh, l’aparell es deforma sense remei, com li ha passat aquesta setmana a un comprador del nou iPhone 6 Plus. Abans, l’afectat hauria anat avergonyit al servei tècnic d’Apple per demanar si l’hi podien canviar per un de nou sense cobrar-li gaire. Ara, en canvi, es publica a Twitter una fotografia del mòbil deformat i l’escàndol està servit en poques hores.
Òbviament, alguns iPhone 6 Plus s’han doblegat en ser sotmesos a una pressió mecànica que supera la previsible amb un ús normal. Per ser exactes, han sigut nou els clients d’Apple que han reclamat la substitució del seu telèfon per aquest motiu. Una xifra força raonable, considerant que es van vendre 10 milions d’unitats durant els tres primers dies de disponibilitat.
Sigui com sigui, sembla que Apple ha descobert quin és el límit en la cursa per construir els mòbils cada vegada més grossos i cada vegada més prims, sobretot si fa servir materials que li permetin vendre els productes a un preu més alt que la competència. No és casual que l’iPhone 6 Plus sigui l’únic smartphone de 5,5 polzades amb carcassa d’alumini i 7,1 mil·límetres de gruix; altres aparells de la mateixa mida -vegeu el quadre adjunt- són més gruixuts i tenen la carcassa de plàstic, més flexible. Fa anys que Samsung defensa l’ús del plàstic en els seus telèfons de gamma alta amb l’argument de la flexibilitat... tot i que aquesta setmana ha començat a vendre el Galaxy Alpha, amb marc metàl·lic.
En tot cas, l’incident dels iPhone 6 Plus doblegats ha donat peu a nombroses mostres d’enginy a la xarxa, algunes d’empreses rivals: HTC ha destacat que els seus mòbils també són d’alumini i no es dobleguen... obviant que són més petits i gruixuts que els nous iPhones; LG ha recordat que té un model, el G Flex, que ja inclou la corbatura de sèrie; la filial espanyola de Nokia ha piulat radiografies d’ossos trencats, suposadament en intentar doblegar sense èxit un dels seus Lumia. També s’han afegit al festival marques d’altres sectors, com KitKat, Pringles i Heineken. No han tingut tanta difusió les fotografies d’altres telèfons amb la pantalla trencada per deformació, des del Samsung Galaxy S4 fins al Sony Xperia Z1.
El soroll mediàtic -i la caiguda de la cotització en borsa, superior al 3%- ha forçat Apple a sortir al pas: dijous va explicar que la carcassa d’alumini de l’iPhone conté reforços d’acer i titani en els llocs estratègics i va convidar un grup de periodistes a visitar el seu centre de proves mecàniques a Cupertino, per demostrar-los que, abans de treure els productes al mercat, els sotmet a les mateixes tortures que els altres fabricants. L’empresa no havia obert així les seves portes des del 2010, quan va mostrar a la premsa el seu laboratori de proves de ràdio amb motiu del disseny defectuós de l’antena de l’iPhone 4, que perdia cobertura quan l’usuari l’agafava d’una manera determinada.
iOS 8, l’autèntic punt feble
Més enllà de l’anècdota que afecta menys del 0,00009% dels iPhone 6 venuts fins ara, aquests dies Apple s’ha enfrontat a un altre problema potencialment més greu. Vuit dies després de posar el nou sistema operatiu iOS 8 a disposició de tots els propietaris de telèfons a partir de l’iPhone 4S i tauletes a partir de l’iPad 2, l’empresa ja va haver de publicar una revisió 8.0.1 que resolia diversos defectes de la versió original, però també deixava els iPhone 6 sense connexió a la xarxa mòbil i sense el lector d’empremta dactilar.
La firma va trigar només una hora a retirar aquesta actualització i recomanar als que l’havien descarregada que tornessin a la versió anterior, i ahir ja va publicar una nova versió 8.0.2, que sembla que funciona correctament, tot i que encara no inclou les funcions HealthKit de connexió amb aplicacions de salut i forma física que Apple havia promès.
Aquesta successió d’ensopegades posa al descobert que ni tan sols Apple és immune a la precipitació per incorporar funcionalitats que igualin les de les plataformes mòbils rivals. Durant els dies següents al llançament d’iOS 8, els desenvolupadors de moltes aplicacions van haver de publicar diverses revisions dels seus productes perquè no acabaven de funcionar correctament en la nova plataforma. Les empreses de software -incloses les de serveis d’internet- fa temps que ens fan servir als usuaris per provar els seus productes, cedint a la pressió per sortir aviat i resoldre els serrells després. Que hi hagi caigut fins i tot Apple, que presumeix d’una integració perfecta entre el software i el hardware, ens hauria d’amoïnar.