LA TRIA 'TECH'

10 coses que m'agraden (i també em desagraden) de l'iPhone

Apple no va inventar els 'smartphones', internet al mòbil, les pantalles tàctils ni les aplicacions, però les va combinar amb tal encert que els seus iPhone són el referent de totes aquestes categories en la mentalitat dels consumidors i dels competidors

La percepció de l'iPhone varia segons qui el miri (il·lustració de C-Section Comics)
i Albert Cuesta
16/12/2012
6 min

CardedeuSeguint amb la sèrie iniciada pels BlackBerry −i que continuarà amb els Android, no patiu−, a continuació he recollit 10 de les coses que més m'agraden dels iPhone i 10 de les que no… i són les mateixes!

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El que m'agrada de l'iPhone

1. És un objecte de luxe. Cadascuna de les generacions del producte ha estat objecte de desig per part dels consumidors. I amb motiu: la qualitat de fabricació de l'aparell és impecable, tal com ens té acostumats Apple. Els −molts− diners que costa un iPhone es noten només de veure'l. I hi ha una varietat amplíssima d'accessoris.

2. La pantalla. D'una qualitat excel·lent, és perfecta per jugar, fer i veure fotografies i veure vídeos, i com que no té teclat físic, cada aplicació pot fer servir l'espai disponible de la manera que els seus creadors considerin més oportuna, de manera que dóna lloc a algunes interfícies d'usuari francament originals. La mida, quatre polzades, permet manipular-lo només amb una mà.

3. Té aplicacions a dojo. Més de 750.000 títols disponibles. L'App Store va ser el gran encert d'Apple: posar una botiga d'aplicacions a la butxaca de cada usuari. S'hi troba absolutament de tot, fins i tot per a les necessitats més específiques. Quan els creadors de qualsevol producte o servei pensen en una aplicació mòbil complementària, la primera versió que tenen és la d'iPhone.

4. Siri. Els models més recents d'iPhone ofereixen aquest apliservei, que permet activar algunes funcions del telèfon mitjançant ordres verbals. Siri va molt més enllà del clàssic control amb la veu, perquè és capaç d'interpretar el llenguatge natural −no cal demanar-li específicament la previsió meteorològica, podem consultar-li si ens caldrà agafar paraigües− i el seu índex d'encert millora amb l'ús. Probablement acabarà sent la millor manera d'esquivar les limitacions de la pantalla tàctil.

5. Lightning. Els models més recents d'iPhone, iPad i iPod Touch porten aquest nou connector de càrrega i sincronització de vuit contactes, més robust que el clàssic de 30 contactes. I, a diferència d'aquest, és reversible.

6. App Store vigilada. Apple controla amb molt de rigor quins títols es poden distribuir en el seu catàleg. Gràcies a aquesta inspecció prèvia a la publicació, gairebé no hi ha aplicacions malicioses.

7. És coherent, estable i inflexible. Bàsicament, els models actuals d'iPhone funcionen igual que els de fa cinc anys: una pantalla inicial amb una graella d'icones i un únic botó físic. Qui sap fer servir un dispositiu mòbil d'Apple els sap fer servir tots. En les aplicacions dissenyades segons els estàndards d'Apple, la majoria de les operacions es fan de la mateixa manera −fer lliscar el dit cap a la dreta per esborrar, posem per cas−, i els botons estan col·locats en posicions semblants.

8. És ràpid. La majoria dels components de l'iPhone estan fabricats seguint especificacions pròpies, i la seva integració −mútua i amb el sistema operatiu− permet assolir millor rendiment del que oferirien per separat. Sobre el paper, els processadors d'Apple no són els més ràpids del mercat, però les aplicacions i la navegació web van com una moto. I si vius als EUA, Alemanya o el Regne Unit, et pots connectar a les xarxes mòbils 4G d'alta velocitat.

9. Apple va a la seva. Mentre els altres fabricants de mòbils es pleguen a les exigències de les operadores de telefonia, Apple estableix les seves pròpies regles, orientades a facilitar la vida dels consumidors… sempre que també aportin beneficis a l'empresa. Des del punt de vista de la majoria dels usuaris, la combinació iPhone+iTunes+AppStore funciona com un rellotge, amb funcions com la còpia de seguretat automàtica, que ara també es pot fer al núvol. L'entorn controlat resulta tan pràctic que els usuaris arriben a oblidar les coses que no poden fer amb un iPhone. I ni falta que fa, mentre et mantinguis dins el món de la poma: es poden escoltar les cançons del Mac al mòbil, veure els vídeos del mòbil al televisor amb Apple TV i fer servir a l'iPad les aplicacions de l'iPhone.

10. És americà. Apple es troba a Califòrnia, principal centre mundial d'innovació en software, internet i electrònica de consum. Les característiques i les especificacions de l'iPhone són el patró pel qual es guien molts dels creadors d'aplicacions i serveis. A més, els fabricants nord-americans sempre han estat infinitament millors que els orientals (japonesos, coreans) en el disseny d'aplicacions i interfícies d'usuari. I, històricament, Apple hi ha tingut molt a veure.

El que no m'agrada de l'iPhone

1. És un objecte de luxe. I per tant, és molt car, encara que molts compradors no en siguin conscients perquè el van pagant a terminis a la seva operadora de telefonia. Tal com ens té acostumats Apple, es paga un suplement per les mateixes prestacions que altres aparells menys glamurosos ofereixen per un preu inferior. I fa molta ràbia la gent que va presumint d'iPhone. És el típic mòbil que es deixa sobre de la taula perquè els altres el vegin. Si és que fins i tot les carcasses protectores porten un forat que deixa veure la icona de la poma!

2. La pantalla. Com que és només tàctil, l'usuari està condemnat a escriure amb un teclat virtual, provant d'encertar-la en unes tecles dibuixades sobre el vidre que no permeten teclejar, ni per aproximació, amb la velocitat que ofereix un teclat físic. Si el mòbil és la seva eina de treball i en valoreu l'eficiència, un iPhone probablement no és la millor opció. A més, hi ha altres telèfons amb pantalles més grans, tot i que calen les dues mans per fer-los servir. I tingueu en compte que no es pot manipular amb els guants posats: encara que faci fred, us els haureu de treure fins i tot per atendre una trucada.

3. Té aplicacions a dojo. Més de 750.000 títols disponibles. Entre ells, alguns de magnífics. Però també moltíssims de mediocres. Costa trobar les veritables joies. I la capacitat d'atracció de l'App Store ha fet que els desenvolupadors concentrin els seus recursos en la creació d'aplicacions per l'iPhone, ignorant altres plataformes. Fa relativament poc que s'han adonat que Android és un mercat molt més ampli. Tot i que no necessàriament més rendible.

4. Siri. L'assistent virtual d'iOS no sempre entén el que li demanes. A banda de les pròpies d'Apple, funciona amb poquíssimes aplicacions de tercers. I no li puc parlar −encara− en català.

5. Lightning. Només puc fer servir els accessoris que ja tinc si compro un adaptador Dock/Lightning −a partir de de 30 €−, i Apple segueix ignorant la crida de la indústria cap a la normalització: l'iPhone és l'únic 'smartphone' que no disposa de connector micro-USB.

6. App Store vigilada. Si la teva aplicació no supera els criteris de selecció d'Apple, sigui pel tipus de contingut o perquè accedeix a funcions del telèfon que Apple es reserva per a ella, no la pots publicar a l'App Store i has de distribuir-la per canals 'alternatius', com Cydia, que requereixen intervencions que no són a l'abast de la majoria dels usuaris. I Apple es queda un 30% dels teus ingressos; si no acceptes les condicions, has de recórrer a mecanismes estranys: els llibres electrònics d'Amazon s'han de comprar amb el navegador web del telèfon perquè l'aplicació de lectura Kindle no ho permet.

7. És coherent, estable i inflexible. El primer iPhone va sortir fa més de cinc anys, una eternitat en tecnologia. I es nota: la màxima innovació que Apple ha introduït en el sistema de pantalla inicial amb graella d'icones ha estat la possibilitat d'agrupar-les en carpetes. L'única possibilitat de personalització és canviar el fons de pantalla. No hi ha 'widgets' com els d'Android ni finestres actives com les de Windows Phone: per accedir a les dades d'una aplicació cal obrir-la explícitament. I només es pot compartir contingut directament amb un clic mitjançant Twitter, Facebook i l'aplicació de correu electrònic d'iOS.

8. És ràpid. Però fins al model actual, l'iPhone 5, la durada de la bateria es ressentia d'aquesta rapidesa i calia portar sempre a sobre un carregador. I la connectivitat 4G del nou model d'iPhone només és compatible amb les freqüències LTE de les companyies dels EUA, Alemanya i el Regne Unit. Quina diferència amb els nous models de Nokia, que són compatibles amb les bandes LTE de tot el món!

9. Apple va a la seva. Les operadores de telefonia porten fatal l'arrogància d'Apple i moltes de les seves accions s'orienten a disminuir la rellevància de l'iPhone entre els seus clients. Per altra banda, el hardware d'Apple no és estàndard: a més del citat connector Lightning, l'iPhone és l'únic 'smartphone' actual de gamma alta que encara no incorpora connectivitat NFC per proximitat, de manera que no es pot fer servir com a mitjà d'identificació o pagament en els establiments que disposen d'aquesta mena de detectors. Fa servir el sistema propi AirPlay per veure les fotos i els vídeos del mòbil al televisor i escoltar la música en altaveus sense fils, ignorant l'estàndard DLNA de la resta dels fabricants.

10. És nord-americà. L'origen de l'iPhone distorsiona la seva percepció. És un smartphone molt venut als EUA, i per això la premsa d'allà en parla tant. Aquí, en canvi, té una quota de mercat que ronda el 15%, però la majoria dels mitjans locals no fan altra cosa que replicar el que publiquen els nord-americans, sense valorar la importància relativa per als consumidors d'aquí, mentre deixen de banda les empreses tecnològiques europees. I Apple, que té uns beneficis fabulosos, aplica −com altres multinacionals americanes− mecanismes fiscals enginyosos per evitar tributar aquí els ingressos que obté aquí.

(Il·lustració: C-Section Comics. La imatge sencera és aquí)

stats