Intentem no convertir-la en víctima un tercer cop

Aquests dies s'ha celebrat el judici per la violació múltiple que va patir una noia a Sabadell. La víctima va haver d'oferir un relat ultradetallat de les agressions sexuals que va patir i l'actitud del fiscal ha generat polèmica. Els mitjans han tendit a criticar-lo, perquè les contínues interrupcions i peticions d'aclariments es van jutjar com a poc empàtiques amb una persona que estava revivint una experiència traumàtica. L'advocat defensor, tanmateix, ho va considerar "un mal necessari" per deixar provat el delicte. En tot cas, no hi ha dubte que la jove va tornar a ser víctima.

Potser els mitjans hauríem d'extremar les precaucions per evitar convertir-la en víctima un tercer cop. Algunes notícies sobre aquesta declaració judicial, per exemple, explotaven el seu dolor sense cap mena de mirament. "L'estremidor relat de la víctima de la Manada de Sabadell: «No sabia si em matarien»". No s'aporta cap informació concreta: només es busca enxampar el clic a costa d'anunciar una narració que hauria de pertànyer –si l'afectada no diu el contrari– a l'àmbit de la intimitat. En una excel·lent anàlisi a Media.cat, Txell Rigol recorda que fins i tot l'ús del concepte la Manada és desaconsellable, perquè s'aplica una figura literària al que no deixa de ser un delicte fastigosament prosaic: una violació múltiple.

L'obligació del periodisme és mostrar la realitat, en tota la seva duresa. Però massa sovint hi ha confusió entre allò que és informativament rellevant i el que només aporta espectacularització i consum morbós.

(P.S. Una de les recomanacions passa per parlar de supervivents i no de víctimes. És un terme que em genera dubtes. Entenc que es tracta de no victimitzar, però supervivents té una càrrega que no sé si tothom qui ha passat per un tràngol així admetria. Obrim debat per a un futur article?)