Quin és el futur del fotoperiodisme si la IA ja guanya premis?

BarcelonaUna evocadora imatge en blanc i negre de dues dones –una darrere l'altra– ha posat cap per avall el món de la fotografia. L'artista alemany Boris Eldagsen va fer saltar pels aires el concurs Sony World Photography Awards quan va reconèixer que la fotografia que havia presentat, i que havia estat premiada, havia estat generada per intel·ligència artificial (IA). L'artista va renunciar al guardó i va explicar que tot es tractava d'un parany que havia parat al jurat, que no havia estat capaç de detectar l'origen de la foto. "Quan mires la fotografia tens la sensació que hi ha alguna cosa que no funciona, veritat? Aquesta cosa que no funciona és el fet que no es tracta d'una fotografia real, sinó d'una imatge produïda sintèticament", va dir. Si els experts en fotografia no van ser capaços de veure que estava feta amb intel·ligència artificial, ¿podria l'ull d'una persona qualsevol detectar-ho? L'experiment de l'artista alemany reobre el debat sobre l'ús de la intel·ligència artificial en la creació d'imatges.

La d'Eldagsen no és l'única foto generada per IA que s'ha fet viral darrerament. A finals de març van ser moltes les persones que es van creure que la imatge del papa Francesc vestint un abric de plomes de Balenciaga era real. La diferència entre la imatge d'Eldagsen i la del Papa és que la primera s'emmarca dins la fotografia artística mentre que la segona estaria sota el paraigua del fotoperiodisme. Per a Eduard Bertran, director de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, aquest fet és important, ja que l'aplicació de la IA suposa reptes diferents segons la disciplina fotogràfica. En el cas de l'artística, en què la IA pot ser vista simplement com una eina més a l'abast del creador, la pregunta és de qui són els drets d'autoria de la imatge, mentre que en la fotografia documental es planteja un dilema ètic perquè es vulnera la raó de ser de la imatge, que és informar. "Si realment no podem saber si aquella imatge és certa o no, les fake news s'eleven a l'enèsima potència", remarca.

"La imatge periodística, no només estàtica sinó també les imatges en moviment, ha servit, dins d'uns certs límits, com a garantia de veracitat. La difusió d'imatges hiperrealistes generades per la IA bandeja definitivament aquesta idea: des de les fotos de la presumpta detenció de Donald Trump fins als vídeos deepfake, entrem en una nova dimensió on el concepte clau és versemblança més que veracitat", explica Carlos Scolari, professor i investigador de la Universitat Pompeu Fabra especialitzat en evolució dels mèdia. El professor assegura que tot i que el debat sobre les imatges que menteixen sembla actual per la irrupció de la IA, sempre ha estat present i agafa com a referència l'afirmació de Joan Fontcuberta que diu: "Tota fotografia és una ficció que es presenta com a veritable".

Seguint la idea de Scolari, Quelic Berga, professor d'informàtica, multimèdia i telecomunicacions de la UOC, assenyala que les principals conseqüències de l'aplicació de la IA al fotoperiodisme són la pèrdua de credibilitat i el risc de potenciar certs fanatismes. "Les famoses fotos de la detenció de Trump o del papa de Roma vestit de Balenciaga ens porten a reflexionar sobre el poder de la viralització i el desig de complir certes realitats que no són. Si una imatge, per més falsa que sigui, connecta amb alguna cosa del que ens agradaria veure i es manté dins un marc raonablement realista o versemblant, aquesta ens agrada i volem confirmar-la", explica Berga.

Regulació, un pas indispensable

Scolari assegura que l'aparició de la IA és un pas més del procés de constant evolució en què viuen immersos els mitjans des de fa dos segles. "La democràcia, tal com la coneixem, va ser dissenyada fa uns segles per a una societat on la informació es creava, circulava i consumia d'una altra manera", explica el professor. L'investigador de la UPF creu que per evitar problemes tant en el camp de la informació com de la política és essencial regular l'ús de la IA, una opinió amb la qual coincideixen tant Bertran com Berga. Aquest últim remarca que la prohibició és del tot inviable.

Bertran creu que en el cas del fotoperiodisme és essencial que la regulació inclogui l'obligació d'especificar de manera clara quin és l'origen d'aquesta imatge. "Ha de quedar molt clar qui ha fet aquesta imatge, que pot tenir un valor informatiu. El lector ha de saber si hi ha una manipulació", argumenta. Scolari, per la seva banda, creu que s'hauria d'imposar un sistema similar al que s'utilitza per saber l'origen dels aliments que consumim. "S'ha de transparentar l'ús de la IA, donant informació sobre l'origen i el procés de producció tant de les imatges com dels textos", explica el professor.

Berga recorda que, tanmateix, la IA també pot ser d'utilitat per al fotoperiodisme. "Hi ha un espai interessant de l'ús de la IA en fotoperiodisme per reconstruir fets, o per dur a terme investigacions exploratòries, o fins i tot propostes més creatives, però és imprescindible definir bé l'editorial del projecte i els objectius de la recerca, així com explicitar-ne l'ús de les eines per a la producció d'imatges", afegeix.

Amb tot, més enllà de la regulació del seu ús, l'altre repte associat amb la IA és educar el públic que l'utilitzarà o consumirà productes creats a través d'aquesta tècnica. Per a Scolari, la IA hauria de formar part de la formació tecnològica i digital de qualsevol persona. "Des de l'escola primària hauríem d'ensenyar el funcionament i ús d'aquestes tecnologies. Elles han vingut per quedar-se i cal aprendre a conviure-hi i mitigar els seus possibles efectes negatius", remata.