Inquietud a Ràdio Estel, que tem una aproximació de la Cope

Ràdio Estel és una modesta emissora, finançada per l'arquebisbat de Barcelona, que té un actiu molt preuat: catorze antenes a Catalunya. Alguns dels canvis que s'hi han introduït les últimes setmanes suggereixen que la Cope –el grup radiofònic controlat per la Conferència Episcopal Espanyola– pot estar preparant algun tipus de desembarcament en aquestes antenes. Alguns d'aquests plans ja s'han anunciat als treballadors: es vol cedir part de l'emissió de matinada de Ràdio Estel, quan no hi ha programes propis, a les marques musicals de la Cope, com Rock FM o Cadena 100.

Tot comença amb la voluntat de fusionar les dues fundacions mediàtiques de l'arquebisbat. D'una banda, la que gestiona la revista Catalunya Cristiana. De l'altra, la responsable de Ràdio Estel. Quan el bisbe Joan Josep Omella va veure que hi havia prop d'un centenar de fundacions a nom de la diòcesi, va ordenar una simplificació que va quedar aturada amb la pandèmia. Ara s'ha reprès aquest pla, que, en el camp dels mitjans, passa per crear-ne una de sola.

Aquest mes de març es va decidir liquidar els antics patronats de les fundacions i crear-ne un de nou, ja per als dos mitjans. També es va anunciar que, alhora, rellevaven el director de la ràdio i la revista, el capellà Jaume Aymar. Poc després transcendia que Enric Frigola, el gerent de l'emissora –i responsable dels continguts– havia decidit lligar el seu destí professional al d'Aymar i que dimitiria en el moment que fessin fora el seu company. Aquests canvis, però, necessiten la validació davant del Patronat de Fundacions i no seran efectius fins a mitjans d'abril.

Una persona que s'apunta clau en aquesta nova etapa és Ramon Ollé. El cap de comunicació de l'arquebisbat és una persona molt propera a Omella i, des de fa uns mesos, és conseller de la Cope i de la televisió Trece: és el primer català que pren cadira en aquest òrgan de governança, en un moviment que es va interpretar com un gest dels bisbes espanyols per matisar les postures centralistes de la seva ràdio. Ollé, en una reunió recent amb la quinzena de treballadors de Ràdio Estel, va admetre la possibilitat d'incorporar continguts de l'emissora espanyola dins de la ràdio catalana.

Els ulls estan posats, també, en l'antena de Lleida. La Cope emet de manera il·legal en aquesta demarcació, i un dels plans que han arribat als treballadors –en aquest cas procedents de contactes personals amb companys de l'emissora espanyola– és que es vol aprofitar aquesta antena per normalitzar les emissions. Amb tot, el CAC s'hi hauria de pronunciar, ja que la freqüència està lligada a uns requisits de programació i llengua. Ollé, en canvi, nega que hi hagi aquesta intenció: "Del que es tracta és de fer que Ràdio Estel sigui sostenible. Però de cap manera la nova graella estarà dissenyada per la Cope. La identitat de la ràdio no es perdrà en absolut. Tampoc el seu paper en favor del català".

Un altre dels símptomes que suggereixen la voluntat d'aproximar la Cope a la ràdio de l'arquebisbat barceloní és l'entrada prevista de Jordi Casoliva –director de l'emissora espanyola a Catalunya– al nou patronat de Ràdio Estel. En tot cas, Jaume Aymar es mantindrà al nou patronat.

Ràdio Estel té 14.000 oients, segons l'últim EGM. Deu anys enrere, en tenia 6.000. És una audiència petita, marcada per una programació que ha renunciat sempre a la comercialitat per poder encabir tots els espais religiosos sense estridències externes. En el passat, per exemple, ha renunciat a ofertes de grups privats per incorporar-hi retransmissions esportives. La Cope, en canvi, té un plantejament molt diferent. I una línia editorial molt més agressiva políticament, especialment en afers relacionats amb la qüestió catalana.