Inquietants al·legats en favor dels centres d’immigrants

Torrents de salivera, aquest dimecres, als quioscos. Ursula von der Leyen ha obert la porta a l’establiment de camps d’internament d’immigrants fora del territori de la UE, en una idea implementada ja per la primera ministra italiana Giorgia Meloni. La idea, expressada sense embuts, és mantenir-los a ratlla mentre es decideix si acceptar-los o deportar-los. La devaluació de la vida humana, la guetització i la conculcació de drets humans bàsics són evidents, però diversos països transiten ja per aquest camí espinós. La salivera, esclar, prové de les humides boques que s’han passat mesos i mesos criminalitzant la immigració i ara veuen un model possible per externalitzar un problema que revela les costures dels discursos bonistes de la UE. El Mundo feia un editorial inusitadament ponderat, que beneïa el projecte però alertava dels perills per a la dignitat que centres així poden comportar. En el cas d’Abc, en canvi, l’entusiasme era extàtic i s’escudava en el pervers argument de “Si no voleu alimentar la ultradreta...”.

De fet, era eloqüent veure com qualificava aquests equipaments (“centres d’acollida a sol·licitants d’asil”) i quina frase feia servir per referir-se a la proposta de Sánchez de reconvertir l’aeroport de Ciudad Real en una instal·lació equivalent (“centre d’acollida d’immigració irregular”). La primera opció era aplaudida com a pragmàtica i la segona era menyspreada com una “ocurrència”. És a dir, sí a uns centres que solen estar rebentats més enllà de l’aforament... si no els veiem a casa. En aquest sentit, cal aplaudir el títol valent de l’editorial d’un dia abans a El País (“Europa subcontracta el maltractament als immigrants”), perquè evidencia que aquestes solucions imaginatives només beneficien els governs que les apliquen, no pas les persones que en pateixen les denigrants conseqüències.