Inés Arrimadas i la T-Usual

És un principi bàsic del periodisme dimensionar els temes segons la seva rellevància. Però una singularitat amb noms i cognoms s'escapa d'aquesta llei universal: Inés Arrimadas. La líder de Ciutadans segueix aconseguint llocs destacats a les portades amb les seves entrevistes –aquest dilluns mateix encapçala la primera pàgina de l'Abc– com si el seu partit no s'hagués convertit en una excrescència del sistema polític espanyol, a punt per ser rasurada a la propera passada d'una gillette electoral. 135 escons perduts en menys de tres anys, però Arrimadas encara gaudeix de la T-Usual en el portadam madrileny. És el recordatori de com els taronges van gaudir sempre d'un sobreestímul mediàtic. Al capdavall, l'Abc va haver de pagar una multa (simbòlica: mil eurets) per entrevistar-la en portada un dissabte de jornada de reflexió abans de les eleccions catalanes del 21-D.

Abans d'escriure aquest tema, he regirat l'hemeroteca perquè em sonava haver-ne parlat. I sí: ho vaig fer al juliol. Des d'aleshores s'hi han sumat les debacles de Castella i Lleó i d'Andalusia, i una tirallonga d'enquestes a escala espanyola que són per no sortir de casa mai més, mentre no para la sagnia de càrrecs cap a altres formacions. Que en aquest context se l'entrevisti com a una de les líders del sistema polític només s'entén des de la mateixa operació mediàtica que va permetre donar aire mediàtic a aquest partit artificialment, fent passar per una mena de CDS liberal i centrat el que no deixava de ser l'enèsima expressió de l'anticatalanisme empeltat d'odi fins al moll de l'os. Ara, en comptes de situar-lo en el departament d'Últims Espeternecs, la caverna el manté endollat a la màquina d'oxigen. Algun paper deuen voler que jugui, encara.